dilluns, 15 de desembre de 2008

Butlletí 12-2008

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC

Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY VIII n. 10, Desembre - 2008


AQUEST MES DE DESEMBRE NO CELEBRAREM LA NOSTRA ASSEMBLEA
PER COINCIDIR AMB LES FESTES DE NADAL



Germanes i germans: PAU i BÉ

Tots tenim present quan arriben aquestes dates, la gran profusió de llums i música nadalenca que sembla voler omplir-ho tot. No trobeu que de vegades fins i tot es fa pesat de sentir tanta xerinola? No creieu que és molt artificial tot plegat?
I dintre nostre? També tenim molt de soroll, o bé estem més assossegats i ens parem a pensar en el que significa realment el Nadal ?
Si realment volem viure el Nadal, ens haurem de fer de nou com a infants: innocents, càndids, límpids, purs i nets de cor. Ja sé que això és molt difícil i que ja no es porta, amb el perill afegit de què ens prenguin per ximples o beneits, però és de l’única manera que ens omplirà veritablement.
No podem pas oblidar tampoc les paraules de Jesús quan diu...Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així doncs, el qui es faci petit com aquest infant, és el més important en el Regne del cel. ( Mt 18,2-4 )
Jesús posa l’infant com a model, no sols per la seva innocència, sinó també perquè és feble i depenent, i ha de confiar en un altre. L’infant accepta allò que se li dóna. Acceptem nosaltres també el Do que se’ns fa del Regne, amb la mateixa confiança, alegria i la mateixa il·lusió que un infant rep un regal.
Ja que rebem aquest regal que se’ns fa per amor, no siguem egoistes i repartim també amor encara que només sigui una mica: fem una visita al Santíssim, o bé a algú que estigui malalt o sol, ajudem al Pa de Sant Antoni o a Càritas ja que hi ha moltes necessitats, fem les paus amb qui tinguem alguna diferencia, en fi... tots sabem quina és la nostra feblesa.
El que acabem de dir, no és pas perquè ens sentim aclaparats pels molts reptes que ens presenta un Nadal ben viscut i ens arraconem entristits per no sentir-nos capaços de fer quelcom pels altres. Fem bonament el que puguem i endavant.
Hem de fer festa? És clar que si! Però no hem de deixar de banda el motiu d’aquesta festa, que no és altra cosa que recordar que Déu es volgué fer home per amor a nosaltres.
Rebeu una abraçada fraterna en aquestes entranyables festes de Nadal.

El Ministre de la Fraternitat

Avui recordarem els punts 17 i 18 del capítol II

17
En la pròpia família visquin l’esperit franciscà
de pau,
de fidelitat
i de respecte a la vida,
i d’això procurin fer-ne el signe d’un món ja renovat en Crist.

Els casats en particular,
vivint la gràcia del matrimoni,
testimoniïn en el món l’amor de Crist per la seva Església.
Amb una educació cristiana senzilla i oberta
atents a la vocació de cadascun dels fills,
recorrin joiosament amb ells
el propi itinerari humà i espiritual.

18
Tinguin,endemés, respecte envers totes les criatures,
animades i inanimades,
que «porten la significació de l’Altíssim»,
i esforcin-se per passar de la temptació d’abusar-ne
cap a la visió franciscana de la germanor universal.


NADAL 2008 UN NADAL PLE DE JOIA I ESPERANÇA




El vint-i-cinc de desembre,

FUM, FUM, FUM (2)
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia,
FUM, FUM, FUM.

-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
-----------------------------------------------
El proppassat 23 de novembre, vam celebrar la festa de la nostra patrona, Santa Isabel, amb la mateixa il·lusió de cada any però aquest any l’hem fet fins i tot més festiva, ja que hem aprofitat per a oferir un petit homenatge d’agraïment, als 14 germans que fa més de 50 anys que són terciaris.
Les germanes Ministra i Tresorera de la fraternitat de Lleida, la Pilar i la Maria, van col·laborar també, juntament amb altres germans de Balaguer, perquè la festa fos més entranyable.
Alguns dels germans homenatjats, no van poder venir, per motius de salut i també d’edat i mobilitat, però els tinguérem presents en les nostres pregàries, així com també en l’Eucaristia d’acció de gràcies que celebràrem tot seguit.
Els 8 que van poder venir, foren felicitats personalment i compartírem amb ells, un petit tast franciscà en acabar la missa.
Ara recordarem els seus noms i els tindrem com a exemple a seguir, de fidelitat a Sant Francesc.
Pau Farré Delsam fa 64 anys que va professar
Antoni Bureu Vinadé 63
Mercè Farré Maluque 63
Teresa Profitós Monill 63
Roser Armenter 62
Josefina Barios 60
Rosalia Calvet 60
Mª Lluïsa Gomà 60
Montserrat Mallol 60
Mercè Pedescoll 60
Montserrat Torres 60
Delia Castellà 55
Gloria Amenós 54
Maria Puigpelat 52


Com podeu veure, el més veterà fa 64 anys que va professar i la més «Joveneta» 52, ¡tota una vida!.
Que el pare Sant Francesc els beneeixi i a nosaltres ens doni l’empenta necessària per a seguir portant l’Evangeli a la vida.

El proper mes de gener, si Déu vol, tindrem la gran sort d’assistir a la professió de 6 germans, que demanen ser admesos a la professió de la Regla de l’Orde Franciscà Seglar i a l’admissió de 3 nous germans que demanen el seu ingrés a la Fraternitat.
Si coneixes algú que estigui interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres.
Lleida..............fra Joaquim Recasens........... 973-235640
Balaguer..........Antonio Garcia........................973-449213
Berga...............fra Jordi Grau.........................93-8210235

dissabte, 15 de novembre de 2008

Butlletí 11-2008

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC

Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY VIII n. 9, Novembre - 2008


EL DIA 23 De NOVEMBRE A LES 5 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L'ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE DE SANT DOMÈNEC


Germanes i germans: PAU i BÉ

En aquest mes de novembre en què celebrem la festa de la nostra patrona Santa Isabel, voldria fer un petit comentari referent a aquesta dona, que tant va fer pels altres seguint l’esperit de Sant Francesc.
En primer lloc, vull ressaltar la gratuïtat de la seva entrega a Crist; una entrega total i absoluta, sense reserves ni mancances de cap mena.
El perquè d’aquesta entrega tan altruista i total, l’hem de buscar en l’ajut que rebé de l’Esperit Sant gràcies a la seva continuada pregària.
Si pensem en Santa Isabel, veurem que dedicava molt de temps a l’oració, “pràctica que avui tenim una mica deixada de banda”; això era el que possiblement li donava força per entregar-se als altres sense defallir. La seva força interior brollava del contacte intens i continuat amb Déu; gràcies a aquest ajut va fer realitat “la perfecta alegria” ensenyada per Francesc.
Ella féu el camí de l’amor cristià com a seglar, esposa, mare i viuda; per tant, en tots els àmbits de la nostra vida la podem prendre com a model, sigui quin sigui el nostre estat: casats, solters, amb fills, sense, joves, grans i fins i tot aquells que ja es considerin molt grans. Pensem que mentre les forces ens aguantin i tinguem el cap clar, hem de continuar ajudant els germans que ho necessitin, dins les nostres possibilitats.
Encara que ens sembli que tot va malament, que no hi ha vocacions, que res no s’arreglarà, no deixem mai de pregar, de demanar l’ajut de Déu Nostre Senyor, amb ganes i sobretot amb fe, molta fe i confiats en el Pare que no ens defraudarà mai.

El Ministre de la Fraternitat
——————————————————————————————————————————
COL•LABORACIONS FRATERNES
——————————————————————————————————————

SANTA CLARA, “MARE DE TOT L’ORDE”

Sor Mª Victoria Triviño, osc

La tardor, amb l’ajut del germà vent havia arrabassat les fulles als arbres, i teixia catifes pels camins de l’Umbria. Era al matí del dia 24 de novembre del 1253. Les fulles seques cruixien sota les rodes del carruatge de l’ardiaca d’Espoleto, de l’arxiprest de Trevi i del notari Martino. Les fulles, pel corriol, acaronaven els peus descalços de fra Lleó, fra Àngel i fra Marc. Es dirigien tots al convent de sant Damià. El Senyor Papa Innocenci havia enviat cartes al bisbe Bartomeu d’Espoleto, a fi que amb diligència i sol•licitud investiguessin la vida i miracles de la verge Clara. El bisbe es disposava a obrir la primera sessió del procés.
En el convent hi havia expectació. Eren cridades una a una les germanes que havien conviscut més anys amb Clara o que havien estat afavorides amb un miracle. Cada una feia córrer la llançadora del record, bo i filant paraules veritables per a donar el seu testimoni en el procés de canonització.
La quarta que va aparèixer davant el tribunal fou sor Amada, filla de messer Martino de Cocorano i neboda de Clara. Va pronunciar el seu jurament de dir la veritat, i va anar contestant les preguntes del formulari. Va recordar el dia en què la seva tia li digué que havia demanat a Déu una gràcia especial per a ella, la gràcia de la vocació. I es féu dama pobra pel consell i exhortació de Clara, feia 25 anys. Va explicar alguns miracles, gràcies místiques, i les raons amb què certificava la santedat de Clara. Va dir també que Clara “estimava les seves germanes com a si mateixa, i les germanes, durant la seva vida i després de la seva mort, l’honoren com santa i Mare de tot l’Orde”.
Heus aquí un testimoni valuosíssim que declara, proclama i defineix Clara: “Mare de tot l’Orde”. L’experiència de tenir per mare una mestra medieval va imprimir en l’Orde una marca inconfusible. Ens podem ben imaginar l’abast de la pobresa o de la santa unitat, i la manera d’alimentar i nodrir els germans, com una mare. Tot això es veia en Clara com en un mirall.
Clara era la dona transfigurada per la Paraula i la Presència de Déu. Va expressar de paraula i per escrit la més pura i elevada espiritualitat amb la delicadesa de l’amor cortès. La seva presència irradiava humilitat i dignitat, simplicitat i elegància, valentia i dolcesa, rectitud i compassió, fermesa i tendresa.
No cal enumerar allò que la mare aporta i significa, sigui en el si de la família, sigui en la comunitat de fe per la maternitat espiritual. Voldria només destacar un tret que la mare santa Clara va manar d’observar a les seves successores: Que consoli les afligides, i que sigui el darrer refugi de les atribolades, no fos cas que no trobant en ella els remeis saludables, s’apoderés de les febles el mal de la desesperació. (RCl IV,12).
La mare ensenya, corregeix i exhorta, perquè porta en el seu cor la llum de la saviesa i les fonts del consol. La mare no abandona mai el seu fill en la seva feblesa. Tant si és innocent com culpable, sempre l’espera amb les portes obertes, l’acull en el refugi de l’amor que tot ho creu, tot ho comprèn, tot ho perdona, tot ho restableix, tot ho guareix...
Després del seu trànsit, la mare santa Clara continua influint sota el vel transparent de la misteriosa comunió dels que estan en Crist Jesús. Se’ns ha donat en Clara la mare que vetlla amb tendresa sobre la família franciscana. Rebre-la és obrir el conducte als valors femenins més excel•lents, que una societat envellida menyspreà, i que la volada de l’Esperit deixondeix i crea en els camins del futur.

Seguim amb el punt 16 del capítol II


16

Considerin el treball com un do
i com una participació
en la creació,
en la redempció
i en el servei de la comunitat humana.

-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
-----------------------------------------------

En la celebració del dia de Sant Francesc tal com ja vam informar en el butlletí del mes d’octubre, no poguérem comptar amb cap frare per celebrar l’Eucaristia però la parròquia ens assistí amb la presència de mossèn Domènec.
Tot i que l’ajuntament oferia teatre per a la gent gran i que alguns estaven malalts per la passa de la panxa, encara fórem una bona colla els seguidors de Sant Francesc (terciaris o no) que assistírem a la santa Missa; les lectures i la presentació de les ofrenes les feren germans terciaris i durant la missa ens acompanyà l’organista de l’església de Sant Domènec, cosa que feia “més festa”.

L’endemà, dia 5, alguns germans ens traslladàrem a la bonica ciutat de Vic per tal d’assistir al XXVIIIè Aplec a l’ermita de “Sant Francesc s’hi moria”. El dia va ser esplèndid, amb un sol lluent, que semblava voler afegir-se a la festa; presidí l’eucaristia el Pare Provincial dels framenors, fra Francesc Vilà acompanyat per un mossèn de Vic, els frares del convent del Remei: fra Lluís Rocaspana i fra Francesc Linares, amb l’assistència també del nostre assistent, fra Joaquim Recasens.

El dia 11 d’octubre, el germà ministre acompanyat per la germana secretaria es desplaçà al convent de l’Ajuda a Barcelona per tal d’assistir al XXIé Capítol Ordinari tal i com vam informar als germans que assistiren a l’assemblea del proppassat 26 d’octubre.

També es va informar als germans assistents a l’assemblea, del petit homenatge que es farà el dia de Santa Isabel, als germans que fa més de 50 anys que son terciaris, durant l’assemblea mensual. No hi falteu per tal de donar tot el nostre recolzament a aquets germans que durant tants anys han estat fidels a l’esperit de Francesc.

Si coneixes algú interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres.
Lleida..............fra Joaquim Recasens........... 973-235640
Balaguer..........Antonio Garcia......................973-449213
Berga...............fra Jordi Grau.........................93-8210235

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Butlletí 10-2008

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC

Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY VIII n. 8, Octubre - 2008


EL DIA 26 D'OCTUBRE A LES 6 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L'ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE DE SANT DOMÈNEC


Germanes i germans: PAU i BÉ

Com ja segurament sabreu, el govern prepara una nova llei de l’avortament pels propers mesos i això és una cosa molt seriosa i que com a persones simplement, com a franciscans i sobretot com a cristians ens hauria de preocupar en gran mesura.
Des del moment en que hi ha codi genètic, hem de parlar de “qui i no de què”, ja que és una persona i no una cosa.
No es pot acceptar que l’embrió no és una persona adduint que no està acabat de formar ja que seguint aquesta teoria tampoc un nadó ni un adolescent no és una persona adulta; per arribar a ser una persona adulta primer s’és embrió desprès nadó, infant, adolescent i adult; és així com es desenvolupa la formació de la vida amb diferents etapes però totes igual d’importants i necessàries. Si s’opta per avortar es talla de soca-rel el futur d’una persona “perquè ja abans de néixer som persones”; és com si mor un adolescent, és talla l’oportunitat de arribar a ser un pare o una mare, un padrí o una padrina. No és trist això?
El dret a la vida del “no nat” no té res a veure amb respectar el dret de la mare. La mare té dret sobre el seu cos però no sobre el del fill que és un ésser diferent; primer el porta al ventre, després al cotxet, i després el portarà de la mà al col•legi.
San Francesc estimava totes les criatures. Voleu més criatura que el ser humà?
En aquest mes d’octubre que celebrem el dia del nostre fundador li demanarem que des del cel vetlli per les seves “criatures” i que ens doni força perquè tots diguem NO a l’avortament.
El Ministre de la Fraternitat
——————————————————————————————————————
COL·LABORACIONS FRATERNES——————————————————————————————————————
M’heu demanat la meva humil col•laboració en aquest butlletí que us agermana i ens agermana. No m’hi puc negar. Em sento, de veritat, germà vostre.
El mes en què celebrem la festa de nostre Pare Sant Francesc, es desvetlla en nosaltres una mena d’eufòria i d’alegria agraïda que, de totes totes, hem de procurar que no es converteixi mai en pura i simple superficialitat. La Família Franciscana de Balaguer, formada durant molts anys pel primer, segon i terç Orde, i actualment pel segon i el tercer, ha deixat i segueix deixant forta petjada d’aquell esperit evangèlic que va seduir tan pregonament els nostres pares Francesc, Clara i Isabel. Si estimar és tota la Llei -com ens diu sant Pau-, viure la vida amb esperit evangèlic i amb aquells trets característics de la nostra espiritualitat franciscana com són: l’experiència de Déu, la fraternitat, la minoritat, l’alegria i la pau, la cura i l’amor a totes les criatures, ha de ser també, juntament amb aquella, la nostra "llei".
És bo que ho recordem i ho fem ben nostre quan, justament, estem celebrant la Gràcia dels nostres Orígens, els vuit-cents anys de la posada en marxa del moviment franciscà, per pura gràcia de Déu.
Els franciscans seglars de Balaguer, els qui viviu amb goig aquesta vocació, juntament amb les germanes clarisses del Sant Crist, sou cridats a continuar sembrant la bona llavor del carisma franciscà en aquesta estimada ciutat i contrada. Ja sabeu que jo sóc fill de la Sentiu de Sió, i que Balaguer ha estat i serà sempre el lloc on vaig començar de petit a tenir cura de la vocació que Déu em donava, acompanyat pels bons exemples dels frares d’aquell temps, dels bons terciaris que he tingut la sort de conèixer, i de la pregària propera de les germanes del Sant Crist.
Felicitats a tots! Cerquem, una vegada més, aquests dies, el vertader sentit de viure el carisma que hem rebut i que no és altre que el carisma evangèlic. Ah, i no oblidem que formem part d’una mateixa família. A reveure, germans, i que el Senyor us beneeixi i us guardi!
fra Francesc Linares ofm


Seguim recordant la Regla, amb els punt s 13, 14 i 15 del capítol II

13
De la mateixa manera com el Pare veu,
en qualsevol dels homes,
els trets del seu Fill,
Primogènit entre molts germans,
també els franciscans seglars acolliran tots els homes
amb esperit humil i cortès,
com a dons del Senyor
i imatges vives de Crist.

El sentit de fraternitat els omplirà de joia
i els disposarà a igualar-se amb tots els homes,
especialment amb els més humils,
per als quals procuraran crear unes condicions de vida
que siguin dignes de criatures redimides per Crist.

14
Cridats, juntament amb tots els homes de bona voluntat,
a construir un món més fratern i evangèlic
per tal de portar a terme l’edificació del Regne de Déu,
conscients que qualsevol “qui segueixi Crist, home perfecte,
esdevé també ell més home”,
exerceixin amb competència les pròpies responsabilitats
amb esperit cristià de servei.

15
Facin-se presents,
pel testimoni de la pròpia vida humana
i àdhuc per certes iniciatives coratjoses,
tant individuals com comunitàries,
en la tasca de la promoció de la justícia,
particularment en el camp de la vida pública,
tot obligant-se a prendre unes opcions concretes
i coherents amb la seva fe.
-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
----------------------------------------------
El proppassat 7 de setembre al Santuari del Sant Crist vam tenir la sort de poder assistir amb una església totalment plena i amb la presència de bastants germans terciaris, i amb algun frare, a la Professió Temporal de la jove (tan sols té 19 anys) Marta Alícia, que va professar a les Clarisses, acollida per la mare Massana, Abadessa d’Olot, en una bonica cerimònia presidida pel Bisbe de la Diòcesi, Mons. Joan-Enric Vives, que va ser l’encarregat de tallar la llarga cabellera de la germana Marta Alícia com a símbol de la seva entrega a Déu.
Poc a poc sembla que les germanes Clarisses van fent camí i ens n’hem d’alegrar com a cristians en general i sobretot com a franciscans en particular.

El dia de Sant Francesc no podrà venir cap frare per oficiar la Santa Missa ja que als respectius convents han d’assistir als seus feligresos.
Sembla que ens hi haurem d’anar acostumant ja que cada cop son menys els frares de les nostres contrades. No obstant això, nosaltres procurarem d’assistir a l'Eucaristia com a franciscans que som. Si a Balaguer no tenim frares, tenim Clarisses i Terciaris.
Confiem en que Déu, Nostre Senyor, aporti noves vocacions al Primer Orde i que en un temps no masa llunyà puguem estar de nou les tres branques del franciscanisme a Balaguer.

Us esperem a tots a la capella de la Verge, amb ganes de tornar a pregar en fraternitat el Crist ressuscitat perquè ens ajudi en el nostre dia a dia, i el pare Sant Francesc, perquè ens esperoni a ser més autèntics.
______________________________

Si coneixes algú interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres:
Lleida..............fra Joaquim Recasens...........973-235640
Balaguer.........Antonio Garcia.......................973-449213
Berga..............fra Jordi Grau.........................93-8210235

dilluns, 15 de setembre de 2008

Butlletí 09-2008

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC
Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY VIII n. 7, Setembre- 2008

EL DIA 28 DE SETEMBRE A LES 6 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L'ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE DE SANT DOMENEC

Germanes i germans: PAU i BÉ

Un cop més, encetem el curs amb il•lusió i ànims renovats després d’unes merescudes vacances.
En aquest curs mirarem d’aprofundir en el que entenem per “ser franciscà” i pertànyer a una fraternitat .
Cal que tots hi posem una mica de la nostra part i acabarem per conèixer una mica més el carisma de Sant Francesc i el seu estil de vida, així com la seva espiritualitat.
Comencem amb il•lusió i amb ganes!
I quina manera millor de començar, que amb una pregària...?
Podem pregar amb l’oració que el Papa Joan Pau II dirigí a Sant Francesc el 5 de novembre de 1978, poc després d’inaugurar el seu pontificat:

Francesc, tu que portares al cor les inquietuds dels teus contemporanis, ajuda’ns a acollir les que tenen els homes de la nostra època, els seus problemes socials, econòmics i polítics, els problemes de la cultura i la civilització contemporània, tots els sofriments de l’home d’avui, els seus dubtes, els seus complexos, les seves pors, les seves necessitats...
Ajuda’ns a saber traduir tot això en llenguatge simple i entenedor de l’Evangeli.
Ajuda’ns a resoldre-ho tot en clau evangèlica, a fi que Crist pugui ser “camí, veritat i vida” per als homes del nostre temps.

El Ministre de la Fraternitat

Reprenem de nou el repàs a la nostra Regla i ho fem amb els punts 11 i 12 del Capítol II:

11
Crist, confiat en el Pare,
elegí per a si mateix i per a la seva Mare una vida pobra i humil,
tot i que tingué un apreci atent i benvolent a les coses creades.
Així també, els franciscans seglars
han de mantenir un just equilibri
en la renúncia i en ´’us dels béns temporals,
tot simplificant les pròpies exigències materials.
A més, siguin conscients que, segons l’Evangeli,
són administradors dels béns rebuts,
a favor dels fills de Déu.

Així, en l’esperit de les “Benaurances”,
procurin purificar el cor
de tota tendència i afany de possessió i de domini,
com escau a “pelegrins i forasters” en camí cap a la casa del Pare.

12
Testimonis dels béns futurs
i compromesos com estan,
per la vocació que han abraçat,
a adquirir la puresa de cor,
esdevindran així ben lliures
per a l’amor a Déu i als germans.

——————————————————————————————————————————
COL·LABORACIONS FRATERNES
——————————————————————————————————————

DÉU ÉS AMOR

Benvolguts germans: Pau i Bé.
És la primera vegada que em dirigeixo a vosaltres, potser per la meva poca capacitat d’escriure. Feia temps que anava rumiant de fer unes lletres de cara a tots, però no m’atrevia, i molt menys de fer-ho en català.
Bé, podeu veure el títol de l’encapçalament: “Déu és amor”.
Aquests mots els trobem en les Escriptures Sagrades, d’una manera especial en les Cartes Apostòliques i sobretot en la primera carta de Joan 4,8 on se’ns parla de la caritat de Déu. Son paraules molt boniques que sovint tenim als nostres llavis i resulten fàcils de pronunciar, fins i tot no parem d’inculcar-les a la gent que ens escolta, sobretot els sacerdots en les seves homilies, però ... que tots plegats no portem a la pràctica.
“Déu és amor”. Com podem donar testimoni d’aquest Amor, si nosaltres mateixos no el vivim? Si són paraules que encara no arriben al cor d’aquell que escolta? Per què? Perquè falta la vivència d’aquestes paraules. Jo, personalment, em compto el primer entre tots i sé prou bé que em costa d’estimar aquell germà que m’envolta. Per què no ho intentem? Portem a la pràctica aquestes paraules i donem testimoni de la nostra fe en Jesucrist. Sense avergonyir-nos del seu nom. Si nosaltres que formem una província i una família franciscana no sabem estimar-nos, com volem atansar els altres al Crist?
Sempre sentim en nosaltres mateixos la crítica, gelosies, rancúnies, enveges... Tot això és el nostre pa de cada dia. Si nosaltres que som religiosos i que ens hem compromès a viure de més a prop l’evangeli del Crist no el vivim amb el nostre testimoni de vida, no podem carregar-nos als altres. Comencem doncs a estimar.
Sant Pau ens parla molt sobre la “caritat” que hauria de ser el fonament de la nostra vida cristiana i religiosa. Si prediquem el Crist, fem realitat aquest Amor que ve d’Ell mateix. Ens falta fe i confiança i no estem segurs si de veritat estimem. És el nostre egoisme el que ens fa estimar-nos a nosaltres mateixos. Crist ens diu: “El món coneixerà que sou deixebles meus si us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”.
Paraules meravelloses: Estimeu-vos! Com que a mi em costa, i molt, fer-les realitat, comencem tots plegats i units en l’oració a viure-les, tot demanant al Senyor la seva llum, el seu amor i la seva gràcia.

Vostre sempre. Fra.Genís Sánchez, ofm



-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
-----------------------------------------------

Encara que no sigui pròpiament de la nostra fraternitat, començarem posant com a primera noticia una que com a franciscans ens omple de joia: Es tracta de que gràcies a Déu tenim unes germanes clarisses al nostre santuari del Sant Crist que ens fan reviure l’esperit de Santa Clara amb renovades energies.
El proppassat 10 d’agost, a les 7 de la tarda i amb l’assistència de l’alcalde de la ciutat i senyora, se celebrà el trànsit de Santa Clara amb una narració, representació, danses i com a més important, uns minuts d’adoració al Santíssim exposat en una custodia.
L’església del Santuari era plena de fidels, entre els que hi havia bastants terciaris.
A l’endemà, 11 d’agost i a la mateixa hora se celebrà l’Eucaristia en honor de la santa presidida pel Vicari General de la Diòcesi d’Urgell i concelebrada pels mossens de la Parròquia i el mossèn del Santuari, assistits per fra. Genis que proclamà l’Evangeli. Assistiren també els franciscans de la Creu Blanca i nombrosos fidels. En acabar, i al besar la relíquia de Santa Clara, tots els assistents van ser obsequiats amb un panet, passant tot seguit al convent on les germanes compartiren un petit refrigeri i uns minuts de germanor amb els assistents.

Al començar el nou curs oferirem l’Eucaristia per les germanes que ens han deixat aquest estiu : La germana Assumpta Almendros Baró i la germana Miracle Peguera Palací. Que Sant Francesc les aculli amorosament i les porti als braços del Pare.

El proppassat 15 de Juny, ens vam desplaçar fins a Montserrat per tal de prendre part en el tradicional romiatge anual. Hem de felicitar a tots els assistents per la seva puntualitat ja que això ens permeté fer un viatge molt relaxat i tranquil.
Sortírem de Sant Domènec a tres quarts de vuit; el viatge va ser molt entretingut i se’ns va fer curt, tot i parar al Bruc per estirar les cames,beure,etc...
Després de la trobada als Degotalls, ens traslladarem a una Basílica plena de gom a gom per tal d’assistir a l’Eucaristia, en un ambient totalment franciscà. Val la pena de viure-ho!





diumenge, 15 de juny de 2008

Butlletí 06- 2008

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC

Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY VIII n. 6, JUNY-2008

A CAUSA DEL ROMIATGE A MONTSERRAT, AQUEST MES DE JUNY NO CELEBRAREM LA NOSTRA ASSEMBLEA



ASSEMBLEA ANUAL DE L'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA


Germanes i germans: PAU I BÉ
Vull felicitar-vos per la magnifica acollida que vam dispensar als germans de les altres fraternitats; no tan sols vareu treballar molt per que tot sortís bé, sinó que a mes a mes ho vareu fer contents i amb ganes.Es així com es comença a demostrar que som una fraternitat;quan tots treballem a una: Pel bé dels germans, de la nostra fraternitat, o si més no, per una idea.
En aquesta ocasió es tractava de que els germans de fora de Balaguer es trobessin com a casa seva i amb l’esforç i la il•lusió de tots ho vam aconseguir.
Doncs bé, ara ja hem trobat la manera de que tot funcioni i no ens l’hem de deixar escapar.
A tots ens agradaria fer grans coses però això és difícil i complicat no està sempre al nostre abast i com que no ens veiem amb cor de fer-les no fem res. Costa adonar-se de que és mes fàcil i efectiu fer petites coses i que sí que les podem fer.
A partir d’ara, tots mirarem de posar il•lusió i ganes en tot el que fem durant el dia; tan se val si és preparar el dinar, com si es tracta d’anar a fer una estona de companyia a un amic o germà malat, fer bona cara a aquell o aquella que no ens cau bé i fins i tot ajudar-lo si ho necessita, ajudar al consell de la fraternitat en la tasca de formació dels novicis, (sobretot amb un bon exemple) i moltes petites però importants coses que podem fer cada dia, com... pregar, que és molt important!
En les nostres pregaries i amb el convenciment de que formem part d’una gran Fraternitat, demanem a Déu per mitjà del pare Sant Francesc per tots els germans de les diferents fraternitats de Catalunya que tot i tenir ganes de venir a Balaguer, no ho pogueren fer per diferents motius com edat, malaltia, imprevistos...sense oblidar als de Balaguer. Que Déu nostre Senyor els beneeixi i els conforti en la seva situació personal, al temps que els doni ànims i forces per ser uns bons seguidors de Crist seguint les passes de Sant Francesc.
El Ministre de la Fraternitat
——————————————————————————————————————
COL·LABORACIONS FRATERNES
——————————————————————————————————————

SANT ANTONI DE PÀDUA

El sant de tot el món:
Quin sant celebrem el 13 de juny? Pràcticament tothom sabria respondre bé aquesta pregunta. Per alguna cosa es diu que sant Antoni és el sant de tot el món.
Se l’estimen a Lisboa, on va néixer, i a Pàdua on va viure i edificar tots amb la seva vida santa. El Ministre de la Fraternitat
L’invoquen els que es troben en un perill imprevist i sobtat, cridant espontàniament: Sant Antoni gloriós!
El veneren els paletes que el tenen com a patró.
Les noies i els fadrins li encomanen que els ajudi a trobar la persona amb qui compartiran la seva vida.
Els pobres saben que sant Antoni està de part seva i que se les enginya totes per a furgar en les butxaques dels rics en favor dels més dissortats. I si no, vegeu com funciona l’obra del “Pa dels Pobres”!
Apart d’aquests col•lectius que l’invoquen pels motius adduïts, sant Antoni és un sant que ha arrelat en el cor del poble senzill, fins i tot entre els no cristians. Quin és el sant que es pot trobar en el 90% de les esglésies? Naturalment, sant Antoni!

La iconografia cristiana:
Els artistes caracteritzen sant Antoni amb variades escenes: predicant als peixos, amb la mula agenollada davant l’Eucaristia, meditant dalt d’un noguer..., o duent a terme algun dels seus nombrosos miracles. Sempre amb l’hàbit i el cordó de sant Francesc. Els atributs més emprats, però, són tres:
a.- L’infant Jesús en els seus braços, que acarona el sant. Això ens fa veure la seva intimitat i familiaritat de tracte amb el Senyor, que se li apareixia sovint mentre pregava.
b.- El llibre de la Bíblia: perquè estimava la Sagrada Escriptura, la coneixia amb pregonesa, la predicava, la vivia. No és endebades que se l’anomena “Doctor Evangèlic”. Sant Francesc, que l’apreciava molt, el va nomenar catedràtic de teologia pels seus frares joves, perquè veia en fra Antoni no sols un erudit, sinó un home que vivia el que sabia. Sant Francesc l’anomenava jocosament “el meu bisbe”, encara que no ho fos, per la seva saviesa i el coneixement que tenia de les Sagrades Escriptures.
c.- El lliri: per la puresa i transparència de la seva vida, i per la seva elevació d’esperit, de manera que, bo i tocant de peus a terra, no l’embrutava ni tan sols la pols del camí...

Els franciscans tenim, a més a més, una raó ben nostra per a estimar, venerar i invocar sant Antoni i prendre’l com a model de la nostra vida: podem dir amb tota propietat que és un germà nostre!

Fra Josep Mª Massana i Mola, ofm


-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
----------------------------------------------

Heu de saber que hem rebut moltes felicitacions per com va anar tot el dia de l’assemblea anual i per tant us les transmetem a tots vosaltres que heu sigut els que amb la vostra empenta ho heu aconseguit.

El dia 15 d’aquest mes de Juny, si Déu vol, farem el romiatge anual a Montserrat i per això no celebrarem la nostra assemblea el quart diumenge.

Encara hi ha germans que no han fet la seva aportació a la Fraternitat i els volem fer un petit recordatori ja que creiem que és per descuit; penseu que tenim unes despeses que cobrir i que si som germans les hem de cobrir entre tots.

El proper mes de Setembre, als germans que assisteixin a l’assemblea, se’ls entregarà un pressupost anual per tal que puguin seguir pas a pas com va la nostra economia.

Ja haureu notat que aquest mes no hem ficat cap punt de la Regla de l'OFS, per manca d’espai , però si Déu vol el proper butlletí del mes de Setembre ja tornarà a sortir amb el punt 12 del segon capítol.

Com és costum, durant els mesos d’estiu no ens reunirem en assemblea així que fins al Setembre tampoc sortirà el butlletí.

_______________________________


Si coneixes algú interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres:
Lleida..............fra Joaquim Recasens........... 973-235640
Balaguer.........Antonio Garcia.......................973-449213
Berga..............fra Jordi Grau.........................93-8210235

dijous, 15 de maig de 2008

Butlletí 05-2008

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC

Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY VIII n. 5, Maig - 2008


EL DIA 18 DE MAIG A LES 9:30 DEL MATI
COMENÇARÀ L'ASSEMBLEA ANUAL DE L'ORDE
FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA




Rosa d`abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il•lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.


Germanes i germans: PAU i BÉ
Ja som al Maig i com cada any ens disposem a dedicar-lo a la Verge Maria amb més ganes que mai.
Enguany que tenim la sort d'acollir als germans de l’OFS de Catalunya, podríem aprofitar per demanar a la Mare de Déu que ens ajudi a treure’n el màxim profit espiritual d’aquesta trobada.
Tots tenim alguna advocació mariana preferida a la que ens dirigim en moments d’alegria i també de tristor. És igual sota quina invocació ens encomanem a la Verge ja que Ella ens escolta i ens acompanya sempre, però en aquesta ocasió, permeteu-me que ens posem tots sota el mantell de la “Moreneta”.

El Ministre de la Fraternitat



Com cada mes recordem la nostra Regla i avui ho fem amb els punts 9 i 10 del Capítol II

9
La Verge Maria,
humil serventa del Senyor,
ben disposta sempre a la seva paraula
i a totes les seves invitacions,
fou venerada per Francesc amb un gran afecte
i designada com a Protectora i Advocada de la seva família.
Els franciscans seglars
han de testimoniar-li el seu amor ardent
amb la imitació de la seva total disponibilitat d’esperit
i amb l’efusió d’una pregària conscient i confiada.

10
Associats a l’obediència redemptora de Jesús,,
que abandonà la seva voluntat a les mans del Pare,
acompleixin fidelment
les obligacions pròpies a la condició de cada u,
en les diverses circumstàncies de la vida,
i segueixin el Crist, pobre i crucificat,
del qual donaran testimoniatge,
àdhuc enmig de les dificultats i persecucions.

——————————————————————————————————
COL·LABORACIONS FRATERNES
——————————————————————————————————

Amb gran alegria la Parròquia de Balaguer acull aquest any, el dia 18 de maig, l’Assemblea Anual de l’Orde Franciscà Seglar de Catalunya.

Ens honora moltíssim tenir, a la nostra Parròquia, una de les fraternitats més nombroses de Catalunya i ens plau molt que aquest any sigui l’acollidora de totes les demés fraternitats en una diada de festa, d’aprofundiment i pregària.

Animo a tots els membres de la fraternitat de Balaguer a que hi poseu, com sempre, el vostre entusiasme i col•laboració en aquesta acollida, perquè tots els que hi participin, vinguts d’arreu de Catalunya, s’hi trobin com a casa seva.

Que l’esperit de Sant Francesc: d’harmonia, de pau, de germanor, de pregària, de senzillesa, i d’amor profund a Déu i a totes les seves criatures, sigui ben palès en aquesta diada.

Us felicito per endavant! Segur que serà una diada molt viscuda per tots i totes i que ens farà respirar amb profunditat l’olor suau d’espiritualitat evangèlica amb la que Sant Francesc ens ha amarat al llarg dels anys a través de l’Orde Franciscà.

Bona Festa i per Molts anys!

Mn.Ramon Solé i Janer:
Rector de la Parròquia de Santa Maria de Balaguer.


-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
-----------------------------------------------

Com ja deveu saber tots, la NOTÍCIA per excel•lència d’aquest mes de maig per la nostra fraternitat és que tindrem el goig de rebre a les demés fraternitats de Catalunya en l’Assemblea Anual que se celebrarà si Déu vol el proper dia 18 a casa nostra.

Com us fem saber pel programa que ve juntament amb el butlletí, la rebuda serà a les 9:30 al claustre de Sant Domènec i demanaríem que fóssiu puntuals, ja que l’Eucaristia serà comunitària amb la Parròquia i serà a l’hora de cada diumenge: a les 10.

Després de missa, anirem a la Parròquia per tal d’assistir a la conferència del germà Benedetto Lino i als posteriors grups de treball.

Durant el desplaçament fins a la Parròquia mirem tots de fer una mica de guies pels germans de fora, ja que la majoria no sabrà anar-hi.

Els que us hagueu apuntat pel dinar, heu de saber que aquest serà al restaurant Sant Jordi; és el que està situat a la vora del riu, davant de la nova passarel•la.

La data límit per apuntar-se per al dinar es el dia 12 de Maig, però en cas que se superés el nombre de places disponibles al restaurant, hauríem de triar per orde d’inscripció; per això el que tingui interès en ser-hi que ho faci com més aviat millor. Ens sabria molt greu que algú es quedés fora i sobretot que es pogués enfadar.

_______________________________

Si coneixes algú interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres:
Lleida..............fra Joaquim Recasens........... 973-235640
Balaguer.........Antonio Garcia.......................973-449213
Berga..............fra Jordi Grau.........................93-8210235



dimecres, 7 de maig de 2008

Assemblea anual de l'Orde Franciscà Seglar de Catalunya



Orde Franciscà Seglar
de Catalunya

ASSEMBLEA ANUAL


Balaguer

18 de Maig del 2008

Lloc: convent de Sant Domènec




SALUTACIÓ





Germanes i germans de l’Orde Franciscà Seglar de Catalunya: PAU I BÉ!

Com ja deveu saber aquest any la Fraternitat de Balaguer, te la sort de poder-vos acollir a casa nostra.

Desitgem que siguem el major nombre de germans possible i que la vostra estada entre nosaltres sigui molt agradable i profitosa.

Que no ens manqui l’ajut de l’Esperit Sant en la nostra trobada anual i que Francesc d’Assís sigui el nostre mirall .

Veniu animats i marxareu contents.
Fraternalment


Antonio Garcia.


ASSEMBLEA ANUAL DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA

Balaguer - 18 de maig del 2008.


Programa:
  • 9: 30 ACOLLIDA AL CLAUSTRE DE SANT DOMÈNEC
  • 10: 00 EUCARISTIA
  • 11: 15 (A LA PARRÒQUIA)
    TEMA:
    Orde Franciscà Seglar: Naturalesa, Professió, Sentit de pertinença
    A CÀRREC DEL Gma. BENEDETTO LINO
    ( Mestre de formació CIOFS )
  • 12: 30 TREBALL DE GRUPS
  • 13: 30 POSADA EN COMÚ
  • 14 : 00 DESPLAÇAMENT AL RESTAURANT
  • 14: 30 DINAR
  • 16 : 00 VISITA PEL CASC ANTIC ACABANT AL SANT CRIST AMB UNA PREGARIA



Sel·lecciona la teva ruta

Adreça Assemblea: Convent de Sant Domènec,
C/ Urgell, davant del riu Segre
La primera entrada que trobareu, (Balaguer est), porta cap al carrer Urgell;continueu fins al final, fins al riu.

Participació Assemblea i dinar: 18 Euros
"Aquest preu és subvencionat ja que no cobreix totes les despeses. Si algun germà pogués aportar alguna cosa més, aixó seria ben rebut però si algun germà no pogués aportar els 18 €, que ho parli amb els organitzadors; aquest no ha de ser motiu per deixar d’assistir a l'Assemblea".

Cada Fraternitat comunicarà el nombre de germans que assistiran, al germà Antonio Garcia.
Tel. 973.44.92.13, fins al dia 12 de maig inclòs.

dimarts, 15 d’abril de 2008

Butlletí 04-2008

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC

Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY VIII n. 4, Abril - 2008


EL DIA 27 D'ABRIL A LES 6DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L'ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE DE SANT DOMENEC

Germanes i germans: PAU i BÉ

CRIST HA RESSUSCITAT! AL·LELUIA!

El proppassat 23 de Març, celebràvem la resurrecció de Jesús després del patiment de la seva crucifixió i mort. És una celebració que ens ha d’omplir de joia, ja que després d’una mort temporal Déu ressuscità el seu Fill per la nostra salvació.
Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill, l’únic, perquè no es perdi ningú que cregui en Ell, sinó que tingui vida eterna» (cf. Jn 3,16).
En aquest temps Pasqual, voldria fer-vos arribar uns petits fragments que he entrellucat de l’encíclica que ens lliurà el dia de Nadal de l’any 2005 el Summe Pontífex Benet XVI , sobre l’amor cristià, anomenada: “ Deus Caritas Est “:
«El qui cerqui de conservar la seva vida, la perdrà. En canvi, el qui la perdi, la conservarà» (Lc 17,33).
Amb aquestes paraules, Jesús descriu el seu propi itinerari, que a través de la creu el porta a la resurrecció: el camí del gra de blat que cau a terra i mor, i així dóna fruit abundant.
Descriu també, partint del seu sacrifici personal i de l’amor que en això assoleix la seva plenitud, l’essència de l’amor i de l’existència humana en general.
L’amor apassionat de Déu pel seu poble, per l’home, és alhora un amor que perdona. Un amor tan gran que posa Déu contra si mateix, el seu amor contra la seva justícia.
El cristià veu perfilar-se ja en això, veladament, el misteri de la Creu: Déu estima tant l’home que, fent-se home Ell mateix, l’acompanya fins a la mort i, d’aquesta manera, reconcilia la justícia i l’amor.
«Estima els altres com a tu mateix» (Lv 19,18; cf. Mc 12,29-31). Déu no ens imposa un sentiment que no puguem suscitar en nosaltres mateixos. Ell ens estima i ens fa veure i experimentar el seu amor, i d’aquest «abans» de Déu, pot néixer també en nosaltres l’amor com a resposta.
I, ja que és Déu qui ens ha estimat primer, ara l’amor ja no és només un «manament», sinó la resposta al do de l’amor, amb el qual ve a trobar-nos.
D’aquesta manera, es veu que és possible l’amor al proïsme, en el sentit enunciat a la Bíblia per Jesús.
Consisteix justament que, en Déu i amb Déu, estimo també la persona que no m’agrada o que ni tan sols conec.
Això només es pot dur a terme a partir del trobament íntim amb Déu, un trobament que s’ha convertit en comunió de voluntat, arribant a implicar el sentiment. Llavors aprenc a mirar aquesta altra persona no ja només amb els meus ulls i sentiments, sinó des de la perspectiva de Jesucrist. El seu amic és el meu amic.
Més enllà de l’aparença exterior de l’altre, hi descobreixo l’anhel interior d’un gest d’amor, d’atenció, que no li faig arribar solament a través de les organitzacions encarregades de fer-ho, acceptant-lo potser per exigències polítiques.
En veure’l amb els ulls de Crist, puc donar a l’altre molt més que coses externes necessàries: puc oferir-li la mirada d’amor que ell necessita.
En això es manifesta la interacció imprescindible entre amor a Déu i amor al proïsme, de la qual parla amb tanta insistència la Primera carta de Joan.
Si en la meva vida manca completament el contacte amb Déu, podré veure en el proïsme només l’altre, sense aconseguir reconèixer-hi la imatge divina.
Al contrari, si en la meva vida ometo del tot l’atenció a l’altre, volent ser només «piadós» i complir amb els meus «deures religiosos», també es marceix la relació amb Déu. Serà únicament una relació «correcta», però sense amor.
Només la meva disponibilitat per ajudar el proïsme, per manifestar-li amor, em fa sensible també davant Déu.
Crec que l’encíclica és molt rica i que si la meditem només una mica ens pot ajudar a ser més franciscans i per tant més cristians.

El Ministre de la Fraternitat


Avui recordarem el punt 8 del segon capítol de la Regla

8
Talment com Jesús fou l’adorador veritable del Pare,
així també han de fer de la pregària i de la contemplació
l’ànima del propi ser i del propi obrar.

Participin en la vida sacramental de l’Església,
sobretot en l’Eucaristia,
i associïn-se a la pregària litúrgica
en alguna de les formes proposades per la mateixa Església,
per a reviure d’aquesta manera els misteris de la vida de Crist.

——————————————————————————————————————————

COL·LABORACIONS FRATERNES
——————————————————————————————————————

¿VOLEU SABER COM ÉS LA FRATERNITAT DE LLEIDA?

La nostra és una Fraternitat petita. Ens reunim un dissabte de cada més encara que participem ordinàriament en les activitats pastorals del convent i recolzem la comunitat dels frares. Hi ha molts germans ja molt grans que, sigui pel motiu que sigui, ja no poden venir a les trobades, aleshores els visitem i procurem restar en contacte amb ells. Voldríem fer-ho més sovint. Els fem arribar tot el que rebem i procurem que se sentin vinculats i presents en les nostres reunions.

També tenim cura de l’obra social del Pa dels Pobres. Per Nadal fem loteria i tot el que es recapta va destinat a les Missions franciscanes perquè estan molt necessitades de col·laboració.

El fet de que la Fraternitat sigui petita ens permet poder estar molt en contacte els uns amb els altres i compartir una mica més la nostra vida ordinària.

Germanes: Maria i Pilar


-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
-----------------------------------------------

El diumenge, 30 de març,octava de Pasqua, al Santuari del Sant Crist se celebrà una Eucaristia presidida pel nostre bisbe Mons. Joan –Enric Vives, en acció de gràcies per l’aprovació canònica de la nova comunitat de Germanes Clarisses; i dins l’eucaristia, la germana Aura, va professar amb vots solemnes en l’orde de Santa Clara.
L’església era plena de gom a gom i la cerimònia va ser molt bonica i emotiva; amb un evangeli cantat molt originalment i amb una homilia molt ben estructurada i entenedora.
Les germanes clarisses van dansar a l’entorn del ciri Pasqual, amb una cara de satisfacció que donava bo de veure-les.
A l’església s’escapà més d’una llàgrima ja que la gent va fer la cerimònia molt seva.
En acabar, les germanes obriren el convent a tothom per oferir-los un «pica- pica»molt bo que havien preparat ajudades per nombroses voluntàries.
En definitiva, una festa entranyable de la que els terciaris ens podem sentir contens ja que és una gran festa d'unes germanes nostres.

Canviant de tema, i no tan alegre per a nosaltres, us hem de dir que ens hem assabentat del traspàs del pare Treserra; quan ho em sabut ja feia alguns dies que havia passat. Ja no podem fer res més que encomanar-lo a Sant Francesc, que el porti a Déu Nostre Senyor perquè l’aculli amb amor de Pare.

Ja us podeu apuntar per l'assemblea anual que celebrarem a Balaguer el proper 18 de Maig.
Participació Assemblea i dinar: 18 Euros
"Aquest preu és subvencionat ja que no cobreix totes les despeses. Si algun germà pogués aportar alguna cosa més, això seria ben rebut però si algun germà no pogués aportar els 18 €, que ho parli amb els organitzadors; aquest no ha de ser motiu per deixar d’assistir a l’assemblea".

Lleida..............fra Joaquim Recasens........... 973-235640
Balaguer.........Antonio Garcia.......................973-449213
Berga..............fra Jordi Grau.........................93-8210235

dissabte, 15 de març de 2008

Butlletí 03-2008

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC

Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY VIII n. 3, Març - 2008


AQUEST MES DE MARÇ NO HI HAURÀ ASSEMBLEA JA QUE COINCIDEIX AMB EL DIA DE PASQUA

Germanes i germans: PAU i BÉ

Aquest mes de Març ens trobem amb la sorpresa del canvi radical de vida de la nostra germana Maria, (la Ministra Provincial) que deixa la seva vida anterior per a dedicar-se a Déu en el convent de Santa Clara del Sant Crist de Balaguer.
Sense buscar-ho ens ha sortit agermanat el punt setè del segon capítol de la Regla, amb l’escrit de la nostra germana Maria; si els llegim amb atenció veurem que estan lligats l’un amb l’altre en la seva manera d’enfocar la vida, de cara a “mirar de conformar-se a Crist” com el punt setè ens demana, amb un “canvi interior radical” i és el que ha fet la nostra germana.
Es una decisió molt dura i molt difícil que crec que la germana ha meditat amb molta cura i és per això que des de la nostra fraternitat l’hem d’encoratjar i li hem de donar tot el suport i l’amor que una decisió així es mereix.
Com podem veure, els camins del Senyor són imprevisibles i molts cops fins i tot incomprensibles per la mentalitat actual; no s’estila abandonar una vida “segura” per una de desconeguda i segurament no tant planera segons els cànons actuals.
Vagi per endavant la meva admiració i el meu recolzament personal davant d’un pas tant important com aquest. Que sant Francesc i santa Clara l’acompanyin en aquesta nova vida i demano a Déu nostre Senyor que la porti agafada de la mà.

El Ministre de la Fraternitat



Seguim amb la Regla, amb el punt 7 del segon capítol:

7
Com a «germans i germanes de penitència»,
en virtut de la seva vocació
i impulsats per la dinàmica de l’Evangeli,
mirin de conformar-se a Crist
en la seva manera de pensar i d’actuar,
mitjançant un canvi interior radical,
que el mateix Evangeli determina amb el nom de «conversió».
Atesa la fragilitat humana,
aquesta conversió s’ha d’actualitzar cada dia.

En aquest camí de renovació,
el sagrament de la Reconciliació
els serà signe de la misericòrdia del Pare
i font de gràcia.
—————————————————————————————————————————— COL•LABORACIONS FRATERNES ——————————————————————————————————————
Pau i bé! Primer de tot vull donar les gràcies al Ministre de la fraternitat que m’ha ofert aquest espai per explicar-vos el perquè d’una decisió no fàcil, però sí carregada de sentit, almenys per la meva persona.
En principi havia d’escriure unes paraules com a Ministra de l’OFS de la zona de Catalunya, però s’ha tergiversat l’oportunitat i el que us explicaré (si en sóc capaç) és el motiu pel que deixaré el Consell de l’OFS i faré la incursió en el món de les germanes pobres de santa Clara (doncs he demanat de formar part de la seva comunitat). I per què ho faré a Balaguer.
Com molts joves de la meva època vaig deixar la fe de costat i em vaig dedicar, plenament, a la meva vida professional; hi tenia una responsabilitat ben concreta: estudiar una malaltia temuda, el càncer, per mirar de trobar-hi solucions, a més de tractar personalment malalts que la patien.
En això estava quan aparegueren els dubtes existencials del perquè de la nostra humanitat, a què abocava tot plegat, per què tanta lluita i sofriment. I certament, quan es busca es troba i se’m féu ben evident que res no s’acaba amb aquest dia a dia tan estret i obscur; que hi ha Algú gran que ha planificat un destí a la nostra existència. Algú que a més de donar-nos la vida, ens la dóna amb plenitud i sense límit; que així ens vol i amb aquesta finalitat ens ha fet. I vaig començar a transitar per aquest espai, espai de veritat i d’esperança. I em vaig trobar Sant Francesc d’Assís. Quan el vaig conèixer se’m va fer evident que ell havia captat, com pocs, la grandesa de l’Amor de Déu; per fer-ho s’havia desfet de tot indici de personalisme i en ell només hi havia ressò i presència del fet transcendent. M’havia d’ensenyar molt i me’l vaig fer company de ruta.
Compaginava bé les dues facetes del meu fer diari, la fe i la feina; fins i tot es complementaven, la fe em donava forces per enfocar amb positivitat la feina i la feina em refermava en la necessitat de la resposta de la fe.
Però he sabut que penetrar en l’espai de Déu és entrar en un procés progressiu d’un desig creixent i ardent d’anar més lluny. Ja no basta l’equilibri de forces; una es fa demandant (està clar, és la més poderosa, ens crida des dels nostres orígens per portar-nos més enllà de la mort) i s’imposa la irracionalitat d’una decisió dràstica. Doncs, perquè no plegar-nos als desigs de Déu i intentar perseguir el seu Misteri?
En això estic ara mateix, no sé què serà de mi; en aquests moments m’embarga el goig de saber que estem a les mans d’una bona Mare i tinc confiança en els seus designis. És el moment de deixar-se anar.
I per què Balaguer? És que, on millor que a casa? El convent de les germanes clarisses de Balaguer ha estat el meu referent des de fa temps. Darrerament hi ha hagut canvis: les germanes de tota la vida i ben estimades per tots van haver de marxar (coses de l’edat) i n’ha vingut de noves amb nous aires. Enhorabona! Siguin benvingudes!
Déu ens en guardi de qüestionar, al que decideix totes les coses, el perquè del que fa. Amb la senzillesa de la gratuïtat i reconeixent l’esplendidesa del present (en els temps que corren, l’oportunitat que es reobri un convent és escassíssima), acollirem el que Ell ha posat al nostre abast.
Que Déu sigui beneït per sempre!
Maria Cambray i Amenós, ofs
-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
-----------------------------------------------

L'Eucaristia del mes de febrer, es va oferir per tots els germans que ens deixaren l'any passat.

Com ja vam comentar a l’assemblea del mes de Gener, aquest mes de Març no tindrem la nostra reunió mensual ni l’Eucaristia ja que coincideix amb el dia de Pasqua.

Recordeu també que el proper 18 de Maig tindrem, si Déu vol, la sort de rebre els germans de les diferents fraternitats en “L’ASSEMBLEA ANUAL DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA” i que això ens comportarà apart de satisfaccions, una mica de feina; des d’aquí vull fer una crida a tots els germans que vulguin col•laborar, perquè s’ofereixin a la junta de la fraternitat per donar idees i solucions als temes que es vulguin preparar.

També es recorda a tots els que no heu fet encara l’aportació econòmica per ajudar a l’OFS, que ho podeu fer adreçant-vos a la germana tresorera abans o després de l’assemblea; els que vulgueu pagar pel banc ens haureu de donar el número de compte.

Durant el mes de Febrer el Ministre acompanyat de les germanes Montserrat i Josefina, ha anat a visitar alguns dels germans que per un motiu o altre no vénen a les assemblees i hem trobat que els ha agradat majoritàriament la visita, tant a ells com als seus familiars. Això s’hauria de convertir en un “bon” costum per part de tots els germans.

______________________________________
Si coneixes algú interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres:
Lleida..............fra Joaquim Recasens........... 973-235640
Balaguer.........Antonio Garcia.......................973-449213
Berga..............fra Jordi Grau.........................93-8210235

divendres, 15 de febrer de 2008

Butlletí 02-2008


LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC

Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY VIII n. 2, Febrer - 2008


EL DIA 24 DE FEBRER A LES 5 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L'ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE DE SANT DOMEN
EC

Germanes i germans : PAU i BÉ

Gairebé sempre que hem parlat de sant Francesc, ho fem anomenant-lo el “Pobrissó” donant per fet que aquest era el seu principal tret: la pobresa. Doncs jo crec no obstant que encara que això és molt important en la vida de Francesc, lo primordial (encara que no excloent) del seu missatge és la fraternitat. Fixem-nos en el preciós “Càntic del germà Sol”.
La fraternitat és el descobriment de que tot el que Déu ha creat és per a mi un germà, semblant i diferent alhora, però amb un mateix origen: Déu–Pare; si és un ser humà l’he d’estimar i acceptar com és, i no jutjar-lo ni dominar-lo.
Com cada any, el proppassat mes de Gener vam celebrar la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, (una bella iniciativa que compleix cent anys). És un bon moment per començar a ser més fraterns entre nosaltres, a nivell local i també a nivell de Fraternitat nacional i internacional, així com també amb la resta de catòlics.
Si no som capaços d’estimar i d’intentar comprendre els germans que no pensen igual que nosaltres dintre del nostre entorn més immediat, poc podrem entendre els germans d’altres Confessions cristianes, dels que tenim una gran desconeixença, encara que és més el que ens uneix que el que ens separa.
Ara que estem immersos en la Quaresma és el moment de demanar al Pare que ens netegi de les nostres mancances i ens doni força per a estimar.

El Ministre de la Fraternitat



Tal com vam dir el mes passat seguim amb la Regla de l’OFS.
Avui ho fem amb el segon capítol, punts 4, 5, i 6.

CAPÍTOL II

LA FORMA DE VIDA

4

La Regla i vida dels franciscans seglars és aquesta:
observar l’Evangeli de nostre Senyor Jesucrist,
seguint els exemples de sant Francesc d’Assís,
el qual féu de Crist l’inspirador i el centre de la seva vida
de cara a Déu i als homes.

Crist, do de l’Amor del Pare,
és el camí que condueix vers Ell,
és la veritat en la qual ens introdueix l’Esperit Sant,
és la vida que Ell ha vingut a donar-nos abundosament.

Els franciscans seglars es dedicaran
a la lectura freqüent de l’Evangeli,
tot mirant de fer el pas de l’Evangeli a la vida
i de la vida a l’Evangeli.

5

Els franciscans seglars cerquin, per consegüent,
la Persona vivent i operant de Crist
en els germans,
en la Sagrada Escriptura,
en l’Església
i en les accions litúrgiques.
La fe de sant Francesc, que dictà aquestes paraules:
“Res no veig corporalment en aquest món
del mateix Altíssim Fill de Déu
sinó el seu santíssim cos i sang”,
sigui per a ells inspiració en la seva vida eucarística.

6

Sepultats i ressuscitats amb Crist en el Baptisme,
que els fa membres vius de l’Església
i vinculats a ella més íntimament per la Professió,
mirin de ser entre els homes
testimonis i instruments de la seva missió,
anunciant el Crist amb la vida i amb la paraula.

Inspirats per Sant Francesc
i cridats amb ell a restaurar l’Església,
esforcin-se amb tenacitat a viure en plena comunió
amb el Papa,
amb els Bisbes
i amb els Sacerdots,
afavorint sempre un diàleg obert i confiat
ple de creativitat apostòlica.


------------------------------------------------------------------------------------
COL•LABORACIONS FRATERNES
-------------------------------------------------------------------------------------


El recordeu aquell passatge de sant Francesc sobre la perfecta alegria? Garrotades i patacades per tots cantons, però ell sempre content. Admirable. Pot semblar una quimera, una cosa inassolible: certament que sí. "Una espineta al cor, amb un somriure als llavis", fa una dita oriental. Què bonic, però què difícil. A mi m’ha tocat, aquestes festes nadalenques. La mort d’un company de comunitat m’ha portat a aquesta reflexió. Hi ha patacades de moltes menes: cadascú sap les seves. Cal somriure, cal portar l’espineta al cor sense que ningú no se n’adoni, i sempre amb un somriure als llavis: mai no anem sols en el caminar d’aquesta vida: tenim Déu al costat. "Una espineta al cor i un somriure als llavis". Sant Francesc en va ser un bon exemple i els franciscans n’hem d’aprendre la lliçó.
- P. Jordi.-



NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT

Al mes de Gener començàrem una nova secció anomenada “Col•laboracions Fraternes” i vam tenir la sort de que vulgues iniciar-la el P. Joaquim, el nostre assistent.

Aquest mes de Febrer, ens hi col•labora una persona molt estimada de tots nosaltres, el Pare Jordi.

Des d’aquí els donem les gràcies a tots dos, per haver-nos donat una mica d’ells mateixos amb els seus escrits.

Esperem poder donar continuïtat a aquesta secció amb nous col•laboradors ja que així ens obrim a noves percepcions del franciscanisme enriquint-nos interiorment.

També donem les gràcies al P. Massana per la seva desinteressada col•laboració, revisant i corregint els escrits del nostre butlletí.

Pregària davant el Crucifix de Sant Damià

Déu sobirà i gloriós,
il•lumineu les tenebres del meu cor
i doneu-me una fe recta, una esperança certa
i una caritat perfecta,
seny i coneixement, Senyor, per tal que acompleixi
el vostre manament sant i verídic.

Si coneixes algú interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres:
Lleida..............fra Joaquim Recasens........... 973-235640
Balaguer.........Antonio Garcia.......................973-449213
Berga..............fra Jordi Grau.........................93-8210235

dimarts, 15 de gener de 2008

Butlletí 01-2008

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC

Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY VIII n. 1, Gener - 2008


EL DIA 27 DE GENER A LES 5 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L'ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE DE SANT DOMÈNEC


Germanes i germans : PAU i BÉ

Permeteu-me que comenci desitjant que l’any que hem encetat, ens porti a un creixement en el nostre delit de ser més seguidors de l’estil de vida de sant Francesc.
També i com no podria ser menys, desitjo per a tots que Déu Nostre Senyor, ens beneeixi i ens ompli de salut, de joia i de ganes de fer el bé.
Després de les festes tan entranyables del Nadal, ens hem carregat una mica de bons propòsits i de ganes de ser més bons. Doncs molt bé, comencem des d’ara mateix; no esperem a demà, ja que la mandra ens farà la guitza i no deixarà que tan bons propòsits arribin a fi de bé.
Jo us proposo que per començar, el proper dia 27 en lloc d’anar a les cinc en punt o una mica més tard a la Capella per la nostra assemblea, ens hi atansem un quart abans a fi de poder preparar l’Eucaristia amb tot l’interès tal com es mereix.
Ja se sap que els dies de festa ens reunim amb la família, els fills que vénen, plegar la taula... Però hem de fer els possibles per arribar una mica més aviat; ja veureu que si ens ho proposem ens en sortirem i la celebració serà més viscuda.
Els germans novicis procureu venir també abans, per tal d’iniciar la vostra formació i començar a participar de la vida de la Fraternitat.

El ministre de la Fraternitat


Amb motiu del inici de la formació de quatre nous germans novicis, començarem a divulgar la Regla de l’Orde Franciscà Seglar i ho farem al butlletí en mesos successius. Ho iniciem aquest mes de Gener, amb els tres punts del primer capítol .

CAPÍTOL I

L’ORDE FRANCISCÀ
SEGLAR (O.F.S.)

1
Entre les famílies espirituals
suscitades per l’Esperit Sant en l’Església,
la Franciscana aplega tots aquells membres del Poble de Déu,
laics, religiosos i sacerdots,
que se senten cridats a seguir Crist,
rere les petjades de Sant Francesc d’Assís.

De formes i maneres diferents,
però en recíproca comunió vital,
tots intenten fer present en la vida i en la missió de l’Església
el carisma de Sant Francesc, el pare de tots.

2
En el si d’aquesta família,
ocupa el seu lloc peculiar l’Orde Franciscà Seglar,
el qual es configura com una unió orgànica
de les fraternitats catòliques, esteses arreu del món
i obertes a tota mena de fidels,
en les quals els germans i les germanes,
impulsats per l’Esperit a atènyer la perfecció de la caritat
en el seu estat secular,
es comprometen per la Professió a viure l’Evangeli
a l’estil de Sant Francesc,


3
Aquesta Regla, desprès del « Memoriale Propositi « ( 1221)
i de les Regles aprovades pels Papes Nicolau IV i Lleó XIII,
adapta l’Orde Franciscà Seglar
a les exigències i esperances de la santa Església,
en les noves condicions dels temps.
La seva interpretació pertoca a la Santa Seu;
l’aplicació tanmateix s’haurà de fer
segons les Constitucions Generals
i els Estatuts particulars.

------------------------------------------------------------------------------------
COL·LABORACIONS FRATERNES
-------------------------------------------------------------------------------------

«AÑO NUEVO, VIDA…»
He volgut començar amb aquest adagi castellà per dir-vos que «Año Nuevo,vida vieja». I, per què? Doncs, per això mateix. Any Nou i seguim la nostra vida Franciscana, que té molta història però que sempre és nova, sempre queda una pàgina per a estrenar.

Espero que aquests any, entre nosaltres, entre els fills del primer pessebrista, quedi quelcom de tot el que hem viscut durant aquests dies de Nadal i de tot el que ens hem anat desitjat. Ho voldria de tot cor. Voldria que fóssim capaços, com ho fou Francesc, de trasplantar a la nostra vida ordinària aquell raconet on tingué lloc el primer pessebre. Aquest any l’intentaríem viure com un Greccio permanent, perquè al cap i a la fi, el que feu Francesc a Greccio va ser intentar materialitzar l’Evangeli i fer-lo el més gràfic possible.
Intentem-ho també nosaltres.

Pot ser no serà exactament igual, però quelcom haurà quedat i quelcom podrem deixar també nosaltres. Simplement, jo us animo...

Fra Joaquim Recasens


NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT

El proppassat 23 de Desembre tot i ser en plenes Festes de Nadal ens vam reunir en assemblea un bon nombre de germans, per acollir quatre nous germans que volien començar el noviciat.
Durant l’Eucaristia se celebrà el ritu d’admissió dels germans: Francesca Boladeres, Magda Margineda, Teresa Morros i Maria Reche, que havien demanat el seu ingrés a la Fraternitat.
Fou una cerimònia molt emotiva i en acabar se’ls va lliurar un exemplar del Nou Testament i un de la Regla de l’OFS.
El Pare Assistent en nom de la Fraternitat de Lleida, va fer lliurament dels quaderns: 10 TROBADES AMB FRANCESC D’ASSIS (Per una catequesi d’espiritualitat franciscana) a tots els assistents.
La nostra Fraternitat va repartir també entre els germans que no el tenien, un exemplar de "FLORETES DE SANT FRANCESC D’ASSIS" (versió del Pare Gamissans) .
----------------------------------------------
La Fraternitat de Balaguer vol retre un sentit homenatge al pare Jaume Rigall que anà a la casa del Pare el desembre passat, enviant també un fraternal record pels frares de Berga que el tenien tan proper.
----------------------------------------------
També us fem saber que des del mes de Desembre teniu a la vostra disposició un «Blog» a Internet en el que podreu trobar tot el referent a la nostra Fraternitat.
Només us cal anar al Google i teclejar: OFS BALAGUER (és igual en minúscula).
-----------------------------------------------
Si coneixes algú interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres.
Lleida..............fra Joaquim Recasens........... 973-235640
Balaguer.........Antonio Garcia.......................973-449213
Berga.............fra Jordi Grau..........................93-8210235