dissabte, 15 de novembre de 2008

Butlletí 11-2008

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC

Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY VIII n. 9, Novembre - 2008


EL DIA 23 De NOVEMBRE A LES 5 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L'ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE DE SANT DOMÈNEC


Germanes i germans: PAU i BÉ

En aquest mes de novembre en què celebrem la festa de la nostra patrona Santa Isabel, voldria fer un petit comentari referent a aquesta dona, que tant va fer pels altres seguint l’esperit de Sant Francesc.
En primer lloc, vull ressaltar la gratuïtat de la seva entrega a Crist; una entrega total i absoluta, sense reserves ni mancances de cap mena.
El perquè d’aquesta entrega tan altruista i total, l’hem de buscar en l’ajut que rebé de l’Esperit Sant gràcies a la seva continuada pregària.
Si pensem en Santa Isabel, veurem que dedicava molt de temps a l’oració, “pràctica que avui tenim una mica deixada de banda”; això era el que possiblement li donava força per entregar-se als altres sense defallir. La seva força interior brollava del contacte intens i continuat amb Déu; gràcies a aquest ajut va fer realitat “la perfecta alegria” ensenyada per Francesc.
Ella féu el camí de l’amor cristià com a seglar, esposa, mare i viuda; per tant, en tots els àmbits de la nostra vida la podem prendre com a model, sigui quin sigui el nostre estat: casats, solters, amb fills, sense, joves, grans i fins i tot aquells que ja es considerin molt grans. Pensem que mentre les forces ens aguantin i tinguem el cap clar, hem de continuar ajudant els germans que ho necessitin, dins les nostres possibilitats.
Encara que ens sembli que tot va malament, que no hi ha vocacions, que res no s’arreglarà, no deixem mai de pregar, de demanar l’ajut de Déu Nostre Senyor, amb ganes i sobretot amb fe, molta fe i confiats en el Pare que no ens defraudarà mai.

El Ministre de la Fraternitat
——————————————————————————————————————————
COL•LABORACIONS FRATERNES
——————————————————————————————————————

SANTA CLARA, “MARE DE TOT L’ORDE”

Sor Mª Victoria Triviño, osc

La tardor, amb l’ajut del germà vent havia arrabassat les fulles als arbres, i teixia catifes pels camins de l’Umbria. Era al matí del dia 24 de novembre del 1253. Les fulles seques cruixien sota les rodes del carruatge de l’ardiaca d’Espoleto, de l’arxiprest de Trevi i del notari Martino. Les fulles, pel corriol, acaronaven els peus descalços de fra Lleó, fra Àngel i fra Marc. Es dirigien tots al convent de sant Damià. El Senyor Papa Innocenci havia enviat cartes al bisbe Bartomeu d’Espoleto, a fi que amb diligència i sol•licitud investiguessin la vida i miracles de la verge Clara. El bisbe es disposava a obrir la primera sessió del procés.
En el convent hi havia expectació. Eren cridades una a una les germanes que havien conviscut més anys amb Clara o que havien estat afavorides amb un miracle. Cada una feia córrer la llançadora del record, bo i filant paraules veritables per a donar el seu testimoni en el procés de canonització.
La quarta que va aparèixer davant el tribunal fou sor Amada, filla de messer Martino de Cocorano i neboda de Clara. Va pronunciar el seu jurament de dir la veritat, i va anar contestant les preguntes del formulari. Va recordar el dia en què la seva tia li digué que havia demanat a Déu una gràcia especial per a ella, la gràcia de la vocació. I es féu dama pobra pel consell i exhortació de Clara, feia 25 anys. Va explicar alguns miracles, gràcies místiques, i les raons amb què certificava la santedat de Clara. Va dir també que Clara “estimava les seves germanes com a si mateixa, i les germanes, durant la seva vida i després de la seva mort, l’honoren com santa i Mare de tot l’Orde”.
Heus aquí un testimoni valuosíssim que declara, proclama i defineix Clara: “Mare de tot l’Orde”. L’experiència de tenir per mare una mestra medieval va imprimir en l’Orde una marca inconfusible. Ens podem ben imaginar l’abast de la pobresa o de la santa unitat, i la manera d’alimentar i nodrir els germans, com una mare. Tot això es veia en Clara com en un mirall.
Clara era la dona transfigurada per la Paraula i la Presència de Déu. Va expressar de paraula i per escrit la més pura i elevada espiritualitat amb la delicadesa de l’amor cortès. La seva presència irradiava humilitat i dignitat, simplicitat i elegància, valentia i dolcesa, rectitud i compassió, fermesa i tendresa.
No cal enumerar allò que la mare aporta i significa, sigui en el si de la família, sigui en la comunitat de fe per la maternitat espiritual. Voldria només destacar un tret que la mare santa Clara va manar d’observar a les seves successores: Que consoli les afligides, i que sigui el darrer refugi de les atribolades, no fos cas que no trobant en ella els remeis saludables, s’apoderés de les febles el mal de la desesperació. (RCl IV,12).
La mare ensenya, corregeix i exhorta, perquè porta en el seu cor la llum de la saviesa i les fonts del consol. La mare no abandona mai el seu fill en la seva feblesa. Tant si és innocent com culpable, sempre l’espera amb les portes obertes, l’acull en el refugi de l’amor que tot ho creu, tot ho comprèn, tot ho perdona, tot ho restableix, tot ho guareix...
Després del seu trànsit, la mare santa Clara continua influint sota el vel transparent de la misteriosa comunió dels que estan en Crist Jesús. Se’ns ha donat en Clara la mare que vetlla amb tendresa sobre la família franciscana. Rebre-la és obrir el conducte als valors femenins més excel•lents, que una societat envellida menyspreà, i que la volada de l’Esperit deixondeix i crea en els camins del futur.

Seguim amb el punt 16 del capítol II


16

Considerin el treball com un do
i com una participació
en la creació,
en la redempció
i en el servei de la comunitat humana.

-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
-----------------------------------------------

En la celebració del dia de Sant Francesc tal com ja vam informar en el butlletí del mes d’octubre, no poguérem comptar amb cap frare per celebrar l’Eucaristia però la parròquia ens assistí amb la presència de mossèn Domènec.
Tot i que l’ajuntament oferia teatre per a la gent gran i que alguns estaven malalts per la passa de la panxa, encara fórem una bona colla els seguidors de Sant Francesc (terciaris o no) que assistírem a la santa Missa; les lectures i la presentació de les ofrenes les feren germans terciaris i durant la missa ens acompanyà l’organista de l’església de Sant Domènec, cosa que feia “més festa”.

L’endemà, dia 5, alguns germans ens traslladàrem a la bonica ciutat de Vic per tal d’assistir al XXVIIIè Aplec a l’ermita de “Sant Francesc s’hi moria”. El dia va ser esplèndid, amb un sol lluent, que semblava voler afegir-se a la festa; presidí l’eucaristia el Pare Provincial dels framenors, fra Francesc Vilà acompanyat per un mossèn de Vic, els frares del convent del Remei: fra Lluís Rocaspana i fra Francesc Linares, amb l’assistència també del nostre assistent, fra Joaquim Recasens.

El dia 11 d’octubre, el germà ministre acompanyat per la germana secretaria es desplaçà al convent de l’Ajuda a Barcelona per tal d’assistir al XXIé Capítol Ordinari tal i com vam informar als germans que assistiren a l’assemblea del proppassat 26 d’octubre.

També es va informar als germans assistents a l’assemblea, del petit homenatge que es farà el dia de Santa Isabel, als germans que fa més de 50 anys que son terciaris, durant l’assemblea mensual. No hi falteu per tal de donar tot el nostre recolzament a aquets germans que durant tants anys han estat fidels a l’esperit de Francesc.

Si coneixes algú interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres.
Lleida..............fra Joaquim Recasens........... 973-235640
Balaguer..........Antonio Garcia......................973-449213
Berga...............fra Jordi Grau.........................93-8210235