diumenge, 15 de novembre de 2009

Butlletí 08- 09

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC
Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY IX n. 8, NOVEMBRE-2009

EL DIA 22 DE NOVEMBRE A LES 5 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L’ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE A SANT DOMÈNEC

Germanes i germans : PAU i BÉ
Ara que ens atansem a l'hivern ens hauríem de plantejar molt seriosament quina és la nostra actitud envers els germans que, “cada cop són més”, estan passant necessitats.
No podem oblidar que som franciscans i per tant uns seguidors més acèrrims dels ensenyaments de Jesús. Si no tanquem els ulls, tots sabem de casos de persones amb molta necessitat.
El llibre de la Saviesa diu: “Si el just és fill de Déu, Déu es posarà a favor d'ell i l'alliberarà dels seus adversaris”. ( Sv2, 18).
Apa! Ja tenim ací l'excusa perfecta per a no fer res pels altres. Déu que és pare, d'ells també, ja en tindrà cura.
Si de veritat volem seguir a Jesús amb el carisma de sant Francesc, no podem buscar excuses per no ajudar als que s'ho estan passant malament.
“ Perquè he passat fam i m'heu donat menjar; he patit set i m'heu donat beure; era foraster i m'heu acollit “( Mt 25, 35).
Al final dels temps, ens adonarem que aquest Déu al que creiem llunyà, inaccessible, i potser fins i tot, inexistent, l'hem tingut sempre al nostre costat.
“Sí, us ho asseguro, sempre que ho fèieu a un d'aquests germans meus tan petits, m'ho fèieu a mi”.( Mt 25, 40)
Fixe-us en el que diu en un escrit molt planer i clar, Fr. Santiago Agrelo Martinez, Arquebisbe de Tànger:
Hasta que un día, último, definitivo y justo, descubramos que ese Dios negado, había estado siempre a nuestro lado, Dios pequeño, insignificante y prescindible, Dios hambriento, sediento, enfermo y encarcelado, Dios borracho, drogado y prostituido, Dios sin papeles y sin derechos, Dios carne de patera, carne de naufragio, niño de la guerra, niño sin infancia, niño no nacido. Entonces unos descubrirán con terror que en los calvarios de los pobres han crucificado a Dios; y otros sabrán bendecidos que, en los pobres de los calvarios, se han ocupado de Dios y han acudido a Él .
És bonic i esfereïdor oi? Doncs sí, però és molt i molt cert.
El Ministre de la Fraternitat

Avui acabem de publicar la Regla i ho fem amb el punt 26 i últim del Capítol III
26
Com a signe concret de comunió i de responsabilitat,
els Consells, en els diversos nivells,
atenent-se a les Constitucions,
demanin religiosos idonis
i preparats per a l'assistència espiritual
als Superiors de les quatre Famílies Religioses Franciscanes,
a les quals, des de fa segles,
està vinculada la Fraternitat Seglar.

Per tal de fomentar la fidelitat al carisma
i l'observança de la Regla,
i a fi de rebre un major ajut en la vida de fraternitat,
el ministre o president, d'acord amb el seu Consell,
sigui sol·lícit de demanar periòdicament la Visita pastoral
als Superiors religiosos competents
i també la Visita fraterna als responsables de nivell superior,
d'acord amb les Constitucions.

I tot aquell qui observarà aquestes coses,
sigui omplert,en el cel,
de la benedicció del seu benamat Fill,
amb el santíssim Esperit Paràclit ...Benedicció de Sant Francesc en el seu Testament.
--------------------------------------------------------------------------------------
Com ja sabeu, aquest mes celebrarem la festa de la nostra patrona, santa Isabel. Què podem dir que no sapigueu de una santa tan nostra? Tan sols transcriurem, per si algú no ho sabia encara, la seva “Professió”, al Tercer Orde, treta d'un llibre anomenat Santa Isabel Gloria Teutoniae, escrit per Elisabeth von Schmidt-Pauli i traduït directament de l'alemany per Albert Casanellas i Tarròs i Maria Bassols i Parés a qui donem les gràcies per atansar-nos una mica més aquesta figura tan universal i estimada pels terciaris.
Per la multitud d'homes i dones que són empesos com Francesc pel vent de l'Esperit, fora de la saciada vida burgesa o del captiveri de les coses, cap a la llibertat senyorial dels fills de Déu, ha fundat Francesc el Terç Orde, el qual els uneix a l'esperit dels grans Ordes del germà Francesc i de la germana Clara. Són incorporats a la vida franciscana del nou organisme. I el seu senzill pas queda incorporat al pas gegant dels milers que s'apressen cap a Déu.
El Divendres Sant posa Isabel les seves mans damunt l'altar despullat de l'església dels Menorets de Marburg, pronuncia una vegada més els vots de pobresa, castedat i obediència, i promet al Crucificat el renunciament a totes les coses de la terra, inclús als seus fills.
El provincial dels franciscans, germà Burkhard, li talla els cabells i cobreix el seu cap amb un vel blanc. I mentre el germà Conrad canta la Passió, el germà Burkhard posa l'hàbit gris dels terciaris damunt les espatlles d'Isabel, i la cenyeix amb la corda blanca. Isabel ha esdevingut la primera terciària d'Alemanya.
Isabel està absorta en oració. Tot... Ara veritablement ho ha entregat tot. El seu cor amant i apassionat fins s'ha després dels seus infants. Crist ha passat imperiós per la seva ànima amb la seva crida severa: “Tu, però, segueix-me!”. Com el seu Apòstol, així també a ella l'ha arrencat de la seva família. Gairebé no li ha permès de prendre'n comiat. No ha vingut Ell a portar la pau sinó l'espasa; ha llançat foc en el cor d'Isabel. I ara s'arbora en flama per Ell.
---------------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
----------------------------------------------------
El proppassat 3 d'octubre, uns quants germans de la fraternitat de Balaguer, ens traslladàrem a Lleida per tal d'acompanyar els germans de la fraternitat i els frares del convent de sant Antoni en la celebració del “Transit “ de sant Francesc.
Com cada any, fou una celebració molt viscuda per tots els assistents i que en certa manera agermana més, si fos possible, les dues fraternitats. No cal dir, que en acabar, vam compartir entre tots un petit refrigeri preparat amb molta cura pels germans de Lleida.
L'endemà, festa de sant Francesc, celebràrem l'Eucaristia a les deu, al Santuari del Sant Crist on juntament amb les germanes Clarisses, vam preparar la cerimònia, posant-hi també la bandera dels Terciaris i una imatge gran de sant Francesc.
Les germanes Clarisses ens van acollir després al convent, on vam departir una estona mentre ens regalàvem amb uns dolços amb què ens van obsequiar. Tot plegat molt franciscà.

Si coneixes algú que estigui interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres.
Lleida..............fra Joaquim Recasens........... 973-235640
Balaguer..........Antonio Garcia......................973-449213
Berga...............fra Jordi Grau.........................93-8210235

dijous, 15 d’octubre de 2009

Butlletí 07- 09

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC
Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY IX n. 7, OCTUBRE-2009

EL DIA 25 D'OCTUBRE A LES 5 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L’ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE A SANT DOMÈNEC

Germanes i germans : PAU i BÉ
Avui us fem arribar un dels documents de promoció vocacional en llengua castellana, elaborats per al curs 2009-2010 per l'OFS a Andalusia i que s'han adaptat para la Nacional.
Més endavant ja us farem arribar l'altre document, que també és molt interessant.
Creiem que ens pot servir a tots i val la pena aprofitar-ho.
El Ministre de la Fraternitat
ORACIÓN
¡Oh alto y glorioso Dios!
ilumina las tinieblas de mi
corazón.
Dame fe recta, esperanza
cierta,
caridad perfecta;
acierto y conocimiento,
oh Señor,
para cumplir tu santo y veraz
mandamiento.
Amen

REGLA DE LA ORDEN FRANCISCANA: Regla 1

Entre las familias espirituales, suscitadas por el Espíritu Santo en
la Iglesia , la Familia Franciscana comprende a todos aquellos
miembros del Pueblo de Dios, laicos, religiosos y sacerdotes, que
se sienten llamados al seguimiento de Cristo, tras las huellas de
San Francisco de Asís .
En maneras y formas diversas, pero en recíproca comunión
vital, todos ellos se proponen hacer presente el carisma del
común Seráfico Padre, en la vida y en la misión de la Iglesia.

OCOMISIÓN VOCACIONAL ORDEN FRANCISCANA SEGLAR
franciscanosseglares@yahoo.es
ORDEN FRANCISCANA SEGLAR
C/ San Bernardo, nº 77-2º B
R28015 MADRIDDE
N Ofs ORDEN FRANCISCANA SEGLARFRANCISCANA SEGLAR
Comisión Vocacional OCTUBRE 2009

FRANCISCO DE ASIS
UNA FORMA DE VIDA PARA XXI

El mensaje de Francisco es actual, gracias a él y gracias a
muchas personas hay gente que vive dicho mensaje en la
actualidad.

Francisco el revolucionario.
El siglo pasado se caracterizó por grandes revoluciones, quizás
este siglo quede marcado por las revoluciones interiores de los
hombres. Francisco fue un gran revolucionario, removió su alma,
el revolucionario que busca a Dios. No hay revolución más
grande que la conversión, estar en continuo cambio para seguir
al Señor. Las otras revoluciones del siglo pasado como hemos
visto nunca dan la felicidad al hombre. Ojalá el rostro de la
conversión sea el del amor gratuito, como le ocurrió a Francisco
(lo amargo se hizo dulce por amor)

Francisco el loco por Evangelio, el hombre auténtico.
Su ideal, su proyecto de vida, su regla, etc, no fue otro que
vivir el Evangelio, y poca gente le entendía, creían que estaba
loco. No estaba loco, vivía lo creía, era un hombre auténtico y no
superficial y vacío. La gente se está cansando de bonitas
fachadas, pero vacías. La gente del siglo XXI buscará la
autenticidad y el compromiso. El final del siglo XX nos ha
regalado mucha superficialidad, palabrería, poco compromiso,
muy poca autenticidad.

Francisco el libre por pobreza.
Se desnudó, no quería nada del mundo. Su verdadera
pobreza fue abandonarse al Padre, ningún lazo lo ató a lo
mundano. Se liberó de toda atadura, para ser libre. Es tiempo de
libertad y de pobreza evangélica, hombres que huyen
esclavitudes producidas por querer obtener: honor, dinero,
poder,... Es tiempo de hombres y mujeres libres sembrando el
servicio, la acogida y el amor. Libres y pobres para ser MENORES.

Francisco el menor.
El necio, el ignorante (como le gustaba llamarse) ha sido el
hombre más influyente del milenio pasado.
Ser menor tiene una doble vertiente:
· Hacerse pobre (despojarse de sí mismo) para servir
· Humillarse para obedecer al hermano
Obedecer: Procede de “ab-audiere” que es escuchar.
Luego obedecer al hermano lo entenderemos como
“escuchar con espíritu de acogida”.

Francisco hermano universal.
Aquel beso al leproso hizo de Francisco el hermano de todos
los hombres. Es más el hermano de todas las cosas animadas y
no animadas creadas por Dios. Es tiempo del abrazo fraterno
universal, todo lo creado debe manifestar a Dios.
Francisco el hombre alegre.
El hombre que fue rostro del amor gratuito, el hombre hecho
alegría. Transmitió alegría, llevo alegría y nos dejó una gran
herencia: La perfecta alegría.

Francisco el contemplativo.
Francisco fue un hombre oración, un hombre que en todo
momento está contemplando a Dios, todo es locura de oración.
Es necesario que los hombres y mujeres del siglo XXI seamos
contemplativos, seamos capaces de envolver todas nuestras
acciones con la oración. Hombres y mujeres que buscan el
Encuentro, el encuentro con
Dios.

Francisco simple y sencillo
(puro)
Los puros verán a Dios. Este
siglo necesita personas con
corazones limpios, sin arrugas
donde esconder el egoísmo. Se
necesitan gente clara, gente que confía en todo el mundo
porque ellos no se dedican a juzgar a los demás. Y ser simples,
tenemos que presentar al Señor con gestos (obras), nunca
grandes discursos teológicos.
PAZ Y BIEN.

dimarts, 15 de setembre de 2009

Butlletí 06- 09

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC
Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY IX n. 6, SETEMBRE-2009

EL DIA 27 DE SETEMBRE A LES 6 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L’ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE A SANT DOMÈNEC


Germanes i germans : PAU i BÉ
El setembre ja és aquí i amb ell comença un altre cop el que podríem anomenar “nou curs” que ens ha de dur fins al mes de juny del 2010.
Com és lógic i natural, començarem el curs amb moltes ganes de fer coses. No sabem si ens en sortirem però el que no ens mancarà serà la il·lusió i les ganes de treballar.
Començarem amb aquesta bellíssima pregària de san Francesc:

Déu altíssim i gloriós!
Il·lumineu les tenebres del meu cor
i doneu-me una fe recta,
una esperança certa
i una caritat perfecta;
seny i coneixement, oh Senyor!,
per tal que jo acompleixi
el vostre sant i veritable manament.

El procés de conversió de san Francesc fou llarg i en ell s'insereix aquesta pregària. El Senyor l'anava conduint per camins que Francesc no acabava d'entendre ni sabia on el duien. La seva gran preocupació era saber el que l'Altíssim li demanava i encertar el rumb que havia d'emprendre, per la qual cosa recorria a l'oració.
Tinguem confiança en Crist i, com Francesc a San Damià, repetim aquesta pregària que no és sols per a franciscans sinó també per a qualsevol cristià que vulgui donar-se amb confiança al Crist.
Que el pare san Francesc ens ajudi a seguir els seus passos sense defallir i que cada dia siguem més franciscans amb tot el que això comporta.
El Ministre de la Fraternitat

Seguim publicant la Regla i ho fem amb el Capítol III, punts 24 i 25
24
A fi d'incrementar la comunió entre els germans,
el Consell organitzarà reunions periòdiques
i trobades freqüents.
Això, fins i tot, amb altres grups franciscans
especialment juvenils,
per la qual cosa s'adoptaran els mitjans més adients
de cara al creixement en la vida franciscana i eclesial.
El Consell animi cada germà a la vida en fraternitat.

Aquesta comunió continua amb els germans difunts,
amb l'ofrena de sufragis per llurs ànimes.

25
Tots els germans i germanes facin una aportació,
segons les pròpies possibilitats,
per tal de sufragar les despeses necessàries
tant a la vida de la fraternitat
com a les obres de culte, d'apostolat i de caritat.
Les fraternitats locals procurin contribuir també a les despeses
dels Consells de les fraternitats de nivell superior.

----------------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
----------------------------------------------------
En la primera quinzena del proppassat mes de juny, els dies deu i onze, el convent de les germanes Clarisses del Sant Crist fou estada d'una reproducció de la creu de Sant Damià, que a través de diferents convents feia el viatge cap a Santiago de Compostela per a l'encontre de les joventuts franciscanes. Un grup de terciaris acompanyats per les germanes clarisses, ens vam reunir per pregar davant de la creu en un petit acte, ple de senzillesa i bona voluntat. -----------------------------------------------------
El 21 de juny, un any més, la nostra fraternitat va encomanar un autocar per al tradicional romiatge a Montserrat. Fins aquí, tot normal. El que ja no ho és tant, és que després d'haver-se apuntat força germans, al final en quedés només 11 o 12 ja que els demés “per naps o per cols” no van venir. Suposo que tots tenien uns motius prou vàlids per a no venir, però hem de pensar que l'autocar s'ha de pagar tant si va ple com si no. Això representa una considerable pèrdua pels minsos recursos de la fraternitat i no ens ho podem permetre.
El Consell ha decidit, que d'ara endavant es pagarà en apuntar-se i si hi ha prou places es farà el viatge. Tot i això, des d'ací volem felicitar els que, tot i ser pocs, van fer ús de la seva plaça a l'autocar.
-----------------------------------------------------
El 29 de juny ens deixà la germana Montserrat Mallol Fageda; després d'alguns anys de no poder assistir a les assemblees per motius de salut, la tenim present en el nostre record i li aplicarem l'Eucaristia del proper dia 27, tot demanant que trobi la pau i el bé que, com a franciscana, va propagar arreu.
-----------------------------------------------------
El dia 11 d'Agost, festivitat de santa Clara, un nombrós grup de terciaris ens vam aplegar al santuari del Sant Crist per tal de celebrar el trànsit de santa Clara i acompanyar les nostres germanes clarisses. L'església era plena de gom a gom i és que els balaguerins s'estimen molt les clarisses.
Abans de l'Eucaristia, l'escola de dansa “Montse Miret “, oferí una representació del trànsit de la santa amb l'assetjament a que fou sotmesa per la malaltia i amb l'encontre amb la Germana Mort i posterior arribada per trobar-se amb l'Espòs. Fou molt bonic de veure i molt entenedor tot plegat.
L'Eucaristia fou presidida per fra. Ramon Domènec i concelebrants fra. Josep Mª Massana, fra.Gerardo Sarapuga, fra. David Sironi (italià) i el pare Inocente vingut de Madrid així com Mn. Ramon Solé (Rector de Balaguer), Mn. Ermengol Donisa i el mossèn titular del santuari Mn. Pau Vidal. Entre els assistents també hi havia fra. Amable Bizimongu i la comunitat franciscana de La Creu Blanca del Castell del Remei.
En acabar, es besà la relíquia i les germanes clarisses obsequiaren a tots els assistents amb un panet beneït.
--------------------------------------------------
Com ja sabeu tots, el primer diumenge d'octubre dia 4, s'escau la festa de san Francesc; el dia de l'assemblea acabarem de donar els últims detalls de l'horari de la missa, qui la celebrarà, etc.
----------------------------------------------------
Aquest any es compleixen els 50 anys de la ordenació sacerdotal de Mn. Ramon ( Rector de la Parròquia durant els últims vint anys), i hem pensat que els terciaris ens podríem afegir a la celebració, participant en la missa que se celebrarà si Déu vol el proper dia 4 d'octubre “festa de sant Francesc”, a l'església del Sagrat Cor. Si a més li volem fer un obsequi, el proper dia 27 després de l'Assemblea, el qui vulgui, pot aportar uns diners per a col·laborar en l'adquisició d'aquest.

divendres, 15 de maig de 2009

Butlletí 05- 09

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC
Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY IX n. 5, MAIG-2009

EL DIA 24 DE MAIG A LES 6 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L’ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE A SANT DOMÈNEC

Germanes i germans: PAU i BÉ
De nou arriba el mes de maig, el mes de Maria per excel·lència. Maria, la mare de Jesús que des de la creu rebé una nova missió: “ Dona, mira, és el teu fill!” (Jn 19,26).
A partir de la creu es convertí en mare de tots els que volen creure en Jesús i seguir-lo; d'aquesta manera ens convertim tots en família de Jesús mitjançant la fe.
Jesús dóna la seva vida per nosaltres i no content amb això ens dóna a la seva mare. Voleu mes mostra d'amor?
Després, diu al deixeble: “Mira, és la teva mare!”(Jn19,27). És aquí on entrem nosaltres a formar part de la família acceptant Jesús i el seu mestratge, així com deixant-nos embolcallar per l'amor de mare que ens ofereix Maria.
Per tu, Maria, pel teu “sí” a l'àngel del Senyor, quan et digué que infantaries a qui era l'esperança d'Israel, es feu realitat l'esperança de la humanitat sencera.
Un cop s'ha acomplert el que diu Zacaries en el seu càntic: “Ha suscitat en favor nostre un Salvador poderós a la casa de David, el seu servent. Es allò que havia predit per boca dels profetes de l'antigor”, ( Lc 1,69-70) el regne de Déu és més aprop.
Demanem a Maria que el regne del seu fill arribi als nostres cors i a tot el món.
Així, doncs, invoquem: Santa Maria, Mare de Déu, Mare nostra, ensenya'ns a creure, esperar i estimar amb tu.
El Ministre de la Fraternitat
____________________________________
____________________________________

A continuació us oferim un fragment del discurs del San Pare, que criem pot agradar-vos:

S. S. BENEDICTO XVI
DISCURSO A LOS REPRESENTANTES
DE LA FAMILIA FRANCISCANA
con motivo del 800 aniversario
de la aprobación de la " primera Regla"
(Castelgandolfo, 18 de abril de 2009)

Queridos hermanos y hermanas de la familia franciscana:
Con gran alegría os doy la bienvenida a todos vosotros, en este feliz e histórico aniversario que os ha reunido: el octavo centenario de la aprobación de la «primera regla» de san Francisco por parte del Papa Inocencio III. Han pasado ochocientos años, y esa docena de frailes se ha convertido en una multitud, esparcida por todas las partes del mundo y hoy dignamente representada aquí por vosotros. En los días pasados os habéis dado cita en Asís en lo que habéis querido llamar el «Capítulo de las Esteras», para evocar vuestros orígenes. Y al concluir esa extraordinaria experiencia habéis venido todos juntos al «Señor Papa», como diría vuestro seráfico fundador.
Os saludo a todos con afecto: a los frailes menores de las tres obediencias, encabezados por los respectivos ministros generales, entre los cuales agradezco al padre José Rodríguez Carballo sus amables palabras; a los miembros de la Tercera Orden, con su ministro general; a las religiosas franciscanas y a los miembros de los institutos seculares franciscanos; y, sabiendo que están espiritualmente presentes, a las hermanas clarisas, que constituyen la «Segunda Orden».
¿Qué deciros, queridos amigos? Ante todo deseo unirme a vosotros en la acción de gracias a Dios por todo el camino que os ha hecho realizar, colmándoos de sus beneficios. Y, como Pastor de toda la Iglesia, quiero darle gracias por el precioso don que vosotros mismos sois para todo el pueblo cristiano. Desde el pequeño arroyo que brotó a los pies del monte Subasio, se formó un gran río, que ha dado una contribución notable a la difusión universal del Evangelio.

Seguim publicant la Regla i ho fem amb el Capítol III, punt 23

23
Les peticions d'admissió a l'Orde Franciscà Seglar
s'han de presentar a una fraternitat local,
el Consell de la qual decideix
sobre l'acceptació dels nous germans.

La integració es realitza mitjançant un temps d'iniciació,
un temps de formació, d'almenys un any de durada,
i la Professió de la Regla.
En aquest itinerari gradual hi està compromesa tota la fraternitat,
àdhuc amb el seu estil de vida.

Referent a l'edat per fer la professió i al signe franciscà distintiu,
hom es regirà pels Estatuts.
Per la seva natura, la Professió és un compromís perpetu.

Els germans que es trobin en dificultats particulars
mirin de tractar els seus problemes en diàleg fratern amb el Consell.
La separació o dimissió definitiva de l'Orde, si fos necessària,
és un afer competència del Consell de la Fraternitat,
segons les normes de les Constitucions.




———————————————————————-
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
———————————————————————-
La germana Rosa Medà Rubies ens deixà per anar a la casa del Pare el proppassat 27 d'abril; que san Francesc l'aculli amb benevolència, la porti als braços de Nostre Senyor i que des d'el Cel pugui ajudar a la nostra fraternitat i amb ella a tol l'OFS. Així sigui.
Per la nostra part, l'eucaristia del proper dia 24, l'oferirem per aquesta germana.

Al temps de tancar aquest butlletí no sabem res de possibles temes, horaris, ni lloc de l'Assemblea Anual de Catalunya. Es parlà de que si no es podia fer en llocs on son pocs germans, s'oferien els germans de Sabadell per a preparar-la. Creiem que deu ser així i que es farà a Sabadell però no n'estem assabentats de manera oficial i esperant que fos qui fos enviés el programa d'actes, no s'ha previst d'anar-hi i ja pel dia 10 de maig queda molt poc temps.

El proper 21 de juny, si Déu vol, tindrà lloc el tradicional romiatge a Montserrat. Els interessats a participar-hi es poden dirigir a la germana Josefina Barios el més aviat possible ja que s'ha de contractar l'autocar i ens podríem trobar sense.

El diumenge 17 a las 18 h. tindrem al Santuari del Sant Crist la Vestició de la postulant, Diana. Tots els germans hi som convidats a recolzar-la amb la nostra presencia i amb la nostra pregaria.


_________________________________

Si coneixes algú que estigui interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres:
Lleida..............fra Joaquim Recasens............973-235640
Balaguer.........Antonio Garcia........................973-449213
Berga..............fra Jordi Grau...........................93-8210235


dimecres, 15 d’abril de 2009

Butlletí 04- 09

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC
Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY IX n. 4, ABRIL-2009

Germanes i germans: PAU i BÉ

CRIST HA RESSUSCITAT! AL•LELUIA! ALEGREM-NOS-EN EN CRIST!

Després d'un temps de preparació i recolliment interior durant la Quaresma, un cop més hem passat del sofriment i l'angoixa del Dijous i Divendres Sants a l'esclat de joia que és per a tots nosaltres la resurrecció de Crist, el Fill de Déu, que amb la seva resurrecció ens fa ressuscitar en Ell.
De debò, Crist ha mort per tots, a fi que, els qui viuen, ja no visquin tancats en el seu egoisme, sinó oberts a Aquell que morí i tornà a la vida per ells. ( 2Co 5,15 )
El Sant Pare Benet XVI ens volgué fer un “regal” a tots els cristians quan es compleixen 2000 anys del naixement de l'apòstol: “l' Any de Sant Pau”.
Aquest any, en que celebrem l' Any de Sant Pau, tenim una oportunitat fantàstica per a conèixer, estudiar i aprofundir en la riquesa del testimoni i de les ensenyances de l'apòstol viatger; un jueu exemplar, perseguidor dels cristians, a qui el mateix Crist se li apareix i li fa veure que al perseguir als cristians el persegueix a Ell mateix.
San Pau, l'apòstol dels gentils, s'identificà tant amb el Mestre que fou capaç d'arribar a dir: Ja no soc jo qui viu. Es Crist qui viu en mi.(Gal 2,20)
Podem aprendre tant de san Pau! Ens fóra molt profitós llegir els Fets dels Apòstols, els viatges, les cartes als cristians de Colosses, Corint, Efes, Filips, Galàcia, Romans, Tessalònica i les anomenades “Cartes Pastorals” adreçades a Timoteu i a Titus; així com contemplar un Pau perseguidor, apòstol, missioner i empresonat.
El Ministre de la Fraternitat
____________________________________
____________________________________

Els que vàreu assistir a l'Assemblea del proppassat mes de març recordareu que el nostre pare assistent va recomanar que fóra bo de llegir la primera Admonició de sant Francesc.
Es dóna per suposat que tots els terciaris tenen els escrits de sant Francesc al seu abast, però per si de cas algú no en disposés, a continuació transcrivim la primera Admonició per tal que tots ens n'assabentem i d'aquesta manera seguim també coneixent una mica més l'obra de sant Francesc.

ADMONICIONS
1.El cos del Senyor
Diu el Senyor Jesús als seus deixebles: Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no ve al Pare sinó per mi. Si em coneixíeu, coneixeríeu també el meu Pare; però des d'ara el coneixereu i l'heu vist. Li diu Felip: Senyor, mostreu-nos el Pare, i ja en tenim prou. Li diu Jesús: Tant de temps que sóc amb vosaltres, no m'heu conegut? Felip, qui em veu, veu també el meu Pare (Jn. 14,6-9).El Pare habita una llum inaccessible ( 1 Tm 6,16) i Déu és esperit ( Jn.4,24) i Déu, ningú no l'ha vist mai (Jn 1,18). Per tant, no es pot veure sinó en l'Esperit, ja que és l'Esperit qui dóna vida, però la carn no porta cap profit (Jn 6, 64). Però ni el Fill, en tant que és igual al Pare, no és vist per ningú d'una altra manera que el Pare, d'una altra manera que l'Esperit Sant.
Per això tots els qui han vist el Senyor Jesucrist segons la humanitat i no l'han vist i no han cregut, segons l'esperit i la divinitat, que Ell és el veritable Fill de Déu, són condemnats. Així també, ara, tots els qui veuen el sagrament del cos de Crist que es consagra a l'altar per les mans del sacerdot, amb les paraules del Senyor, en forma de pa i de vi, i no veuen ni creuen, segons l'esperit i la divinitat, que és de veritat el cos santíssim i la sang de nostre Senyor Jesucrist, són condemnats: l'Altíssim mateix ho testifica, quan diu: Aquest és el meu cos i la meva sang del Nou Testament que serà vessada per una multitud (14, 22-24) ; i Qui menja la meva carn i beu la meva sang té la vida eterna (Jn 6, 55). Ara bé, l'esperit del Senyor, que habita en els seus fidels, és qui rep el cos santíssim i la sang del Senyor. Tots els altres, que no participen d'aquest esperit i gosen rebre'l, mengen i beuen llur condemnació ( 1Co 11, 29).
Així, fills dels homes, fins quan tindreu un cor feixuc? (Sl 4, 3). Per què no coneixeu la veritat i creieu en el Fill de Déu?. Mireu-vos-el humiliant-se cada dia tal com quan vingué del seu tron reial (Sv 18, 15) al si de la Verge; cada dia ve a nosaltres Ell mateix, en aparença humil; cada dia davalla del si del Pare sobre l'altar a les mans del sacerdot. I, tal com aparegué en carn veritable als sants apòstols, així ara se'ns mostra en el pa sagrat. I, tal com ells amb els ulls corporals solament en veien la carn, però, contemplant-lo amb els ulls espirituals, creien que era Déu mateix; així mateix nosaltres, en veure el pa i el vi amb els ulls corporals, vegem i creguem fermament que són el seu cos santíssim i la seva sang viva i veritable. I tal és la manera de com el Senyor és sempre amb nosaltres, com diu Ell mateix: Heus ací que jo sóc amb vosaltres fins a la fi del món (Veg. Mt 28, 20)

____________________________________
____________________________________

Seguim publicant la Regla i ho fem amb el Capítol III, punt 22

22

La fraternitat local s’ha d’erigir canònicament,
i així és com esdevé la primera cèl·lula de tot l’Orde
i un signe visible de l’Església,
que és una comunitat d’amor.
La fraternitat ha de ser el lloc privilegiat
per desenvolupar el sentit eclesial i la vocació franciscana,
i ha d’animar, al mateix temps,
la vida apostòlica dels seus membres.


———————————————————————-
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
———————————————————————-

Durant l'assemblea del proppassat 22 de març, l'eucaristia es va oferir pels germans difunts Josep Torrades Fàbregues, Josep Mª Puig Salse i pel pare de la Ministra Provincial, Robert Cambray Davi.
Que el Senyor els tingui amb Ell!

_________________________________

Si coneixes algú que estigui interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres:
Lleida..............fra Joaquim Recasens............973-235640
Balaguer.........Antonio Garcia........................973-449213
Berga..............fra Jordi Grau...........................93-8210235


diumenge, 15 de març de 2009

Butlletí 03- 09

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC
Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY IX n. 3, MARÇ-2009

EL DIA 22 DE MARÇ A LES 6 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L'ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE, A SANT DOMÈNEC



Germanes i germans : PAU i BÉ
Com sabeu, els escrits d'aquest butlletí estan dedicats a intentar que anem coneixent cada cop més sant Francesc i la seva obra. No obstant aquest mes ho farem posant l'accent en el temps en què estem: “la Quaresma”. Un temps de reflexió, penitència i pregària molt viscut també per sant Francesc.
Quaresma significa “quaranta” i s'aplica als 40 dies d'intensa preparació per a la Pasqua. La Quaresma l'hem de veure i l'hem de viure a la llum del Misteri Pasqual. No es pot entendre la Quaresma si no és en funció de la Pasqua.
Són quaranta dies, que recorden els nombrosos esdeveniments bíblics que fan esment d'aquest nombre: els 40 dies de dejuni de Jesús al desert, (Mt 4, 1-2); els 40 anys que el Poble de Déu passà al desert a l'espera de la terra promesa, (Nm 32, 13); els 40 dies d'estada de Moisès al Sinaí per a rebre els Deu Manaments, (Ex 24,18); els 40 dies de fugida d'Elies a la muntanya de l'Horeb, (1R.19,8), etc.
La Quaresma l'hem de viure com un camí que ens porta a la Pasqua a través d’una crida: a la conversió, a l'aprofundiment en la nostra fe, escoltant la Paraula de Déu i a una purificació interior a través del sagrament de la Reconciliació. Aquests són a grans trets els fonaments d'una Quaresma ben aprofitada.
Com ens recorda el Sant Pare Benet XVI en el seu missatge per la quaresma del 2009, l’oració el dejuni i l'almoina, són tres pràctiques penitencials que la litúrgia ens proposa i a les quals la tradició bíblica cristiana dóna un gran valor, per a disposar-nos a celebrar millor la Pasqua i d'aquesta manera fer l’experiència del poder de Déu que, com escoltarem en la vetlla pasqual, foragita el pecat, renta les culpes, retorna la innocència als caiguts, l'alegria als entristits, expulsa l'odi, porta la concòrdia i doblega els poderosos (Pregó pasqual).
La Quaresma és el temps del perdó i de la reconciliació fraterna. Crist ens invita a canviar de vida i a viure unes actituds més cristianes portant, com diu la nostra Regla, l'Evangeli a la vida i la vida a l'Evangeli amb tot el que això comporta d'entrega a Crist a través dels germans.
No perdem l'oportunitat que se'ns dóna i aboquem els nostres esforços per millorar en tots els aspectes de la nostra vida que pertanyen a l'esperit, ja que en el fons és el més important.


El ministre de la Fraternitat

____________________________________
____________________________________

Seguim com cada mes amb la publicació de la nostra Regla i ho fem amb el Capítol III, punt 21.

21
Cada fraternitat, en els diferents nivells,
és animada i guiada per un Consell
i per un Ministre (o President),
que són elegits pels professos,
segons les Constitucions.

Llur servei, que és per un temps determinat,
és un compromís de disponibilitat i de responsabilitat
envers cada un dels membres i envers els grups.

Sota la direcció del Consell respectiu,
i atenent a les Constitucions,
les fraternitats, de cara endins, s'estructuren de manera diferent,
segons les necessitats dels seus membres i de les regions.



-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
----------------------------------------------
El proppassat 15 de febrer i durant l'assemblea i posterior eucaristia, varen ser admesos els nous germans que demanaven el seu ingrés a la Fraternitat i que transcrivim per ordre alfabètic: Son les germanes Isabel Cano Soriano, Maria Carbí Tribó, Pilar Carbí Tribó, Ramona Olivé Duran i Alegria Palomera Obis.
A partir d'aquest moment comença el seu temps d'experiència i de formació en què seran acompanyades per tots els germans ja professos. Esperem i desitgem de tot cor que arribi a bon fi aquest noviciat i que aviat puguem rebre-les a la professió. Que el pare sant Francesc les ajudi!
__________________________

El dia 28 de febrer, tingué lloc al convent de Pompeia a Barcelona, el Capítol Electiu del Consell de l'OFS de Catalunya amb la presència de nombrosos germans i especialment dels Ministres que són els que tenen dret a vot.
Acabada l'Eucaristia començà el Capítol presidit pel Ministre Nacional, José Luís Lopetegui i per l’Assistent fra Antolín Mayo dels conventuals, per tal de procedir a l'elecció del nou Consell.

Després de votacions repetides es va arribar a formar el nou Consell que restà aixì: Ministra: Maria Cambray Amenós, Viceministre: Tomàs Monté Folch; Secretari: Josep Mª Garcia Picola, Mestre de Formació: Javier Conejo Salvador i Tresorera: Assumpció Curniellas. A petició del Consell sortint i prèvia autorització de la presidència es procedí a l'elecció de dos Vocals que al ser elegits en Capítol tindran veu i vot en el Consell; es tracta de les vocalies de Relacions externes: Imma Colomer, i de Suport al Consell: Carles Llompart.

Després del dinar de germanor tingué lloc la visita fraterna, a càrrec del germà Ministre José Luís Lopetegui on es van exposar alguns dels temes que afecten a les nostres fraternitats.
____________________________

Com ja podeu veure, un cop passats els dies més curts de l'any, tornem ja a l'horari habitual de les 6 de la tarda; creiem que és més adient per tal de compaginar la vida familiar amb l'assistència a les nostres assemblees.

____________________________

Si coneixes algú que estigui interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres:
Lleida..............fra Joaquim Recasens............973-235640
Balaguer.........Antonio Garcia........................973-449213
Berga..............fra Jordi Grau...........................93-8210235


diumenge, 15 de febrer de 2009

Butlletí 02- 2009


LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC
Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY IX n. 2, FEBRER-2009

EL DIA 15 DE FEBRER A LES 5 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L'ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE, A SANT DOMÈNEC

Germanes i germans: PAU i BÉ

Encara que a l'apartat de notícies de la fraternitat en tornarem a fer esment, no puc deixar de fer-vos partícips de la gran alegria que vaig sentir en veure créixer la nostra fraternitat amb la professió de tres noves germanes. És d'aquelles coses que no saps com explicar-les però que t'omplen, que en certa manera et fan feliç.
Amb la professió, no s'acaba el camí, no han arribat a la meta, ans al contrari, ara comença una nova vida més rica, més fructífera i més plena, que hauran de portar a bon fi amb l'ajut de tots.
Com ja sabem ara és el nostre deure com a germans que som, d'ajudar-les i d'ajudar-nos a nosaltres mateixos en un creixement franciscà i, per tant, cristià. Com ho farem? Si més no, amb el nostre viure de cada dia; esforçant-nos en repartir al nostre entorn, pau, concòrdia, avinença...
Des d'aquest butlletí i dintre de les nostres limitacions, intentarem també col·laborar a difondre entre tots els germans el que és i el que representa, o ha de representar, l'OFS per a nosaltres.


QUE ÉS L'OFS?

Com vam dir el mes passat, intentarem donar unes petites pinzellades sobre el que és i el que representa pertànyer a l'Orde Franciscà Seglar.
Ho anirem fent a petites dosis per tal de no cansar ni avorrir amb una explicació molt profunda i extensa, però no per això seran buides de contingut franciscà.
Començarem dient que l'Orde Franciscà Seglar, té el seu origen al segle XIII, amb els Germans Penitents: dones i homes que volien seguir l'exemple de Francesc, però que no volien o no podien (perquè ja estaven casats) ser frares (1er.Orde) o monges (2n. Orde). Per això s'unien en el que seria el Tercer Orde Franciscà .
Com podem copsar, avui dia és tant important com en aquell temps de viure l'Evangeli a l'estil de sant Francesc, ja que estem vivint uns temps de descreença molt acusada en amplis sectors de la societat. És per això que els franciscans de qualsevol dels tres Ordes, hem de donar exemple amb la nostra forma de vida.
Encara que seglars, no per això estem en un nivell inferior ni menys important que les altres dos Ordes. Si dic això no és perquè ens vanagloriem de la nostra importància, sinó més aviat perquè puguem valorar més el que vol dir ser membre de la família franciscana a traves del Tercer Orde. Som tres rames del mateix arbre; hem de donar, doncs, el mateix fruit i això no s'aconsegueix sense esforç i voluntat.
Tres rames del mateix arbre, tres germans de la mateixa família.

Repassem els punts 1 i 2 de la Regla i veurem amb quina claredat ens ho indica:
1
Entre les famílies espirituals
suscitades per l’Esperit Sant en l’Església,
la franciscana aplega tots aquells membres del Poble de Déu,
laics, religiosos i sacerdots,
que se senten cridats a seguir Crist,
rere les petjades de Sant Francesc d’Assís.

De formes i maneres diferents,
però en recíproca comunió vital,
tots intenten fer present en la vida i en la missió de l’Església
el carisma de sant Francesc, el pare de tots.

2
En el si d’aquesta família,
ocupa el seu lloc peculiar l’Orde Franciscà Seglar,
el qual es configura com una unió orgànica
de les fraternitats catòliques, esteses arreu del món
i obertes a tota mena de fidels,
en les quals els germans i les germanes,
impulsats per l’Esperit a atènyer la perfecció de la caritat
en el seu estat secular,
es comprometen, per la Professió, a viure l’Evangeli
a l’estil de sant Francesc,
amb l’ajut d’aquesta Regla confirmada per l’Església.

Hem de viure seguint l'exemple de sant Francesc, i això és més difícil però alhora més engrescador ja que ens porta a viure amb més deler la vida evangèlica amb el que comporta de minoritat, entrega i d'amor pels altres


El ministre de la Fraternitat



____________________________________
____________________________________



Comencem avui el Capítol III de la Regla que tracta de LA VIDA EN FRATERNITAT i ho fem amb el punt numero 20

20
l'Orde Franciscà Seglar
s'articula en fraternitats a nivells diferents:
local, regional, nacional i internacional.
Cadascuna d'elles té la pròpia personalitat moral dins l'Església.
Aquestes fraternitats de diferent nivell
es coordinen i s'uneixen entre elles
segons les normes d'aquesta Regla i de les Constitucions.

-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
----------------------------------------------

La fraternitat no podia començar l'any millor, ja que el dia 25 de gener acompanyats per nombrosos germans de la nostra fraternitat i per les germanes Ministra i Tresorera de la fraternitat de Lleida que ens donaren el seu escalf, durant l'Eucaristia van professar tres noves germanes: Francisca Boladeres Sorribes, Magda Margineda Reig i Maria Reche Chacón. Des d'ací les felicitem i ens felicitem.

Durant aquest mes de febrer, se celebrara el Capítol Electiu pel Consell de l'OFS de Catalunya; ja se us n'informarà en propers butlletins de com ha anat tot plegat.

Aprofitant que el dia 11 de febrer celebrem la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes que és especialment invocada pels malalts i a més en tot el món se celebra el DIA DEL MALALT, us volem demanar tot i que ho feu sempre, que aquest dia pregueu amb més fe i intensitat per tots els qui pateixen per causa de la malaltia i molt especialment pels germans terciaris. Si algú pot, assistir-hi, en la missa de les 8:30 al Miracle, es tindrà un record especial i una pregària ben sincera per tots els malalts de la Parròquia.

El dia de la propera assemblea, tornarem a insistir que ens hem d'asseure als primers bancs de la capella per tal d'estar més propers a l'altar i de poder participar més de la celebració de tota la missa.


Recordeu que per motius d'agenda del nostre P. Assistent, l'assemblea d'aquest mes de febrer se celebrarà el tercer diumenge dia 15 a les 5 de la tarde.
____________________________

Si coneixes algú que estigui interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres:
Lleida..............fra Joaquim Recasens............973-235640
Balaguer.........Antonio Garcia........................973-449213
Berga..............fra Jordi Grau...........................93-8210235


dijous, 15 de gener de 2009

Butlletí 01- 2009


LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC
Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY IX n. I, GENER-2009

EL DIA 25 DE GENER A LES 5 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L'ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE, A SANT DOMÈNEC

Germanes i germans: PAU I BÉ
Després de les festes de Nadal, ens tornem a posar en marxa amb renovades energies i il·lusions.

Ja que durant l'Assemblea del proper 25 de gener tindrà lloc la professió de nous germans, començarem des d'ara amb petites dosis de franciscanisme, que anirem incloent dins els butlletins mensuals, per tal d'anar assolint cada cop més, allò que ser franciscà ha de representar en la nostra vida
Avui ho farem parlant sobre el significat i el compromís de la professió.
Els germans cridats a la vida franciscana en la Fraternitat Seglar, són admesos a la Professió dins d'una celebració específica segons el Ritual propi de l'OFS.
Aquest tret és molt important ja que la celebració constitueix el moment fundant del profés.
La celebració de la Professió, és acció de Déu i esdeveniment de salvació.
Qui professa en l'OFS diu: “Ja que el Senyor m'ha concedit aquesta gràcia, renovo les meves promeses baptismals i em consagro al servei del seu Regne” ( Ritu de Professió ).
Aquesta promesa feta durant la celebració de la Professió, és possible perquè el Senyor dóna aquesta gràcia.
Aquesta gràcia és un do que Déu fa per amor i que ha de ser corresposta amb una entrega moguda per l'amor.
A partir d'aquest moment, i per la gràcia de Déu, es converteixen en seguidors fidels del Crist seguint l'exemple de Sant Francesc, tot i mantenint el seu estat seglar.

La Professió no és només flor d'un dia ni una acció aïllada, sinó que és un compromís de vida i per la vida.
El Profés, assumeix el compromís de viure l'Evangeli i de portar-lo per tot arreu amb el carisma franciscà i a viure en fraternitat amb els membres de l'OFS tant a nivell local, “que és la primera cèl·lula de tot l'Orde i un signe visible de l'Esglesia, que és una comunitat d'amor.”( Regla 22, Const.47,1 ) com a nivell regional nacional i internacional.
El Profés no estarà sol : “La fraternitat ha de ser el lloc privilegiat per a desenvolupar el sentit eclesial i la vocació franciscana i ha d'animar, al mateix temps, la vida apostòlica dels seus membres.” ( Regla 22 )


El Ministre de la Fraternitat
Avui recordarem el punt 19 i últim del capítol II de la Regla

19

Com a portadors de pau que són,
i tot recordant que cal construir-la a cada moment,
cerquin els camins de la unitat i de la concòrdia fraterna,
per mitjà del diàleg,
confiats en la presència del germen diví que hi ha en l'home
i en la força transformadora de l'amor i del perdó.

Missatgers de la perfecta alegria,
maldin en tota circumstància
per portar als altres la joia i l'esperança.

Inserits en la Resurrecció de Crist,
la qual dóna el seu veritable sentit a la Germana Mort,
encaminin-se d'una manera ben serena

cap a l'encontre definitiu amb el Pare.

___________________

COL·LABORACIONS FRATERNES
_________________
____________________________________________________________
Després de gairebé 30 anys, trobem un petit article de Fra. Genis, que no ha perdut gens d'actualitat; per això el tornem a reproduir tot i haver estat escrit pel “Full Informatiu” de la Fraternitat Franciscana Seglar de Catalunya al juny de 1979.


Manca de joventut a les nostres Fraternitats

Rumiant una mica, trobo que les nostres Fraternitats de Catalunya, poc a poc es van fent grans i en lloc no es veu joventut. Cal treballar i propagar-ne l'esperit entre els nostres amics i les nostres parròquies, però sobretot pensant que és una vocació i que no podem obligar a ningú. Però sempre amb el nostre exemple de vida, hem de demostrar a tothom que som Franciscans.
Necessitem esperit jove, amb energies i ganes de treballar; obrim-nos una mica, per atreure els joves, però, sobretot els matrimonis joves: que es facin responsables del compromís cristià i franciscà; deixant sempre un camp lliure, per poder realitzar els seus ideals; que tothom vegi i conegui que la Fraternitat Seglar Franciscana és un moviment amb una vocació especial dins l'Església de Déu.

Francesc d'Assís, espera una joventut forta i ferma.
Fem un esforç, per cridar i atreure els joves.
Sempre vostre
Fra. Genís

-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
-----------------------------------------------

Com ja sabeu, durant l'assemblea i l'Eucaristia del proper dia 25 seran admesos a la professió els germans que demanen ser admesos professar la Regla de l’Orde; i seran rebuts 3 nous germans que demanen el seu ingrés a la Fraternitat. Esperem que siguem un gran nombre de germans, per tal de donar-los l'acollida i l'escalf que es mereixen.

Recordem també que la germana tresorera, estarà a disposició dels germans per tal de facilitar-los l'aportació econòmica a la fraternitat, fent-los el rebut corresponent. Cal que fem un esforç i col·laborem tots al manteniment de la nostra Fraternitat.








Si coneixes algú que estigui interessat en l’obra de sant Francesc, que es posi en contacte amb nosaltres.
Lleida..............fra Joaquim Recasens........... 973-235640
Balaguer..........Antonio Garcia......................973-449213
Berga...............fra Jordi Grau.........................93-8210235