dilluns, 15 de setembre de 2008

Butlletí 09-2008

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC
Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY VIII n. 7, Setembre- 2008

EL DIA 28 DE SETEMBRE A LES 6 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L'ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE DE SANT DOMENEC

Germanes i germans: PAU i BÉ

Un cop més, encetem el curs amb il•lusió i ànims renovats després d’unes merescudes vacances.
En aquest curs mirarem d’aprofundir en el que entenem per “ser franciscà” i pertànyer a una fraternitat .
Cal que tots hi posem una mica de la nostra part i acabarem per conèixer una mica més el carisma de Sant Francesc i el seu estil de vida, així com la seva espiritualitat.
Comencem amb il•lusió i amb ganes!
I quina manera millor de començar, que amb una pregària...?
Podem pregar amb l’oració que el Papa Joan Pau II dirigí a Sant Francesc el 5 de novembre de 1978, poc després d’inaugurar el seu pontificat:

Francesc, tu que portares al cor les inquietuds dels teus contemporanis, ajuda’ns a acollir les que tenen els homes de la nostra època, els seus problemes socials, econòmics i polítics, els problemes de la cultura i la civilització contemporània, tots els sofriments de l’home d’avui, els seus dubtes, els seus complexos, les seves pors, les seves necessitats...
Ajuda’ns a saber traduir tot això en llenguatge simple i entenedor de l’Evangeli.
Ajuda’ns a resoldre-ho tot en clau evangèlica, a fi que Crist pugui ser “camí, veritat i vida” per als homes del nostre temps.

El Ministre de la Fraternitat

Reprenem de nou el repàs a la nostra Regla i ho fem amb els punts 11 i 12 del Capítol II:

11
Crist, confiat en el Pare,
elegí per a si mateix i per a la seva Mare una vida pobra i humil,
tot i que tingué un apreci atent i benvolent a les coses creades.
Així també, els franciscans seglars
han de mantenir un just equilibri
en la renúncia i en ´’us dels béns temporals,
tot simplificant les pròpies exigències materials.
A més, siguin conscients que, segons l’Evangeli,
són administradors dels béns rebuts,
a favor dels fills de Déu.

Així, en l’esperit de les “Benaurances”,
procurin purificar el cor
de tota tendència i afany de possessió i de domini,
com escau a “pelegrins i forasters” en camí cap a la casa del Pare.

12
Testimonis dels béns futurs
i compromesos com estan,
per la vocació que han abraçat,
a adquirir la puresa de cor,
esdevindran així ben lliures
per a l’amor a Déu i als germans.

——————————————————————————————————————————
COL·LABORACIONS FRATERNES
——————————————————————————————————————

DÉU ÉS AMOR

Benvolguts germans: Pau i Bé.
És la primera vegada que em dirigeixo a vosaltres, potser per la meva poca capacitat d’escriure. Feia temps que anava rumiant de fer unes lletres de cara a tots, però no m’atrevia, i molt menys de fer-ho en català.
Bé, podeu veure el títol de l’encapçalament: “Déu és amor”.
Aquests mots els trobem en les Escriptures Sagrades, d’una manera especial en les Cartes Apostòliques i sobretot en la primera carta de Joan 4,8 on se’ns parla de la caritat de Déu. Son paraules molt boniques que sovint tenim als nostres llavis i resulten fàcils de pronunciar, fins i tot no parem d’inculcar-les a la gent que ens escolta, sobretot els sacerdots en les seves homilies, però ... que tots plegats no portem a la pràctica.
“Déu és amor”. Com podem donar testimoni d’aquest Amor, si nosaltres mateixos no el vivim? Si són paraules que encara no arriben al cor d’aquell que escolta? Per què? Perquè falta la vivència d’aquestes paraules. Jo, personalment, em compto el primer entre tots i sé prou bé que em costa d’estimar aquell germà que m’envolta. Per què no ho intentem? Portem a la pràctica aquestes paraules i donem testimoni de la nostra fe en Jesucrist. Sense avergonyir-nos del seu nom. Si nosaltres que formem una província i una família franciscana no sabem estimar-nos, com volem atansar els altres al Crist?
Sempre sentim en nosaltres mateixos la crítica, gelosies, rancúnies, enveges... Tot això és el nostre pa de cada dia. Si nosaltres que som religiosos i que ens hem compromès a viure de més a prop l’evangeli del Crist no el vivim amb el nostre testimoni de vida, no podem carregar-nos als altres. Comencem doncs a estimar.
Sant Pau ens parla molt sobre la “caritat” que hauria de ser el fonament de la nostra vida cristiana i religiosa. Si prediquem el Crist, fem realitat aquest Amor que ve d’Ell mateix. Ens falta fe i confiança i no estem segurs si de veritat estimem. És el nostre egoisme el que ens fa estimar-nos a nosaltres mateixos. Crist ens diu: “El món coneixerà que sou deixebles meus si us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”.
Paraules meravelloses: Estimeu-vos! Com que a mi em costa, i molt, fer-les realitat, comencem tots plegats i units en l’oració a viure-les, tot demanant al Senyor la seva llum, el seu amor i la seva gràcia.

Vostre sempre. Fra.Genís Sánchez, ofm



-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
-----------------------------------------------

Encara que no sigui pròpiament de la nostra fraternitat, començarem posant com a primera noticia una que com a franciscans ens omple de joia: Es tracta de que gràcies a Déu tenim unes germanes clarisses al nostre santuari del Sant Crist que ens fan reviure l’esperit de Santa Clara amb renovades energies.
El proppassat 10 d’agost, a les 7 de la tarda i amb l’assistència de l’alcalde de la ciutat i senyora, se celebrà el trànsit de Santa Clara amb una narració, representació, danses i com a més important, uns minuts d’adoració al Santíssim exposat en una custodia.
L’església del Santuari era plena de fidels, entre els que hi havia bastants terciaris.
A l’endemà, 11 d’agost i a la mateixa hora se celebrà l’Eucaristia en honor de la santa presidida pel Vicari General de la Diòcesi d’Urgell i concelebrada pels mossens de la Parròquia i el mossèn del Santuari, assistits per fra. Genis que proclamà l’Evangeli. Assistiren també els franciscans de la Creu Blanca i nombrosos fidels. En acabar, i al besar la relíquia de Santa Clara, tots els assistents van ser obsequiats amb un panet, passant tot seguit al convent on les germanes compartiren un petit refrigeri i uns minuts de germanor amb els assistents.

Al començar el nou curs oferirem l’Eucaristia per les germanes que ens han deixat aquest estiu : La germana Assumpta Almendros Baró i la germana Miracle Peguera Palací. Que Sant Francesc les aculli amorosament i les porti als braços del Pare.

El proppassat 15 de Juny, ens vam desplaçar fins a Montserrat per tal de prendre part en el tradicional romiatge anual. Hem de felicitar a tots els assistents per la seva puntualitat ja que això ens permeté fer un viatge molt relaxat i tranquil.
Sortírem de Sant Domènec a tres quarts de vuit; el viatge va ser molt entretingut i se’ns va fer curt, tot i parar al Bruc per estirar les cames,beure,etc...
Després de la trobada als Degotalls, ens traslladarem a una Basílica plena de gom a gom per tal d’assistir a l’Eucaristia, en un ambient totalment franciscà. Val la pena de viure-ho!