dimarts, 15 d’abril de 2008

Butlletí 04-2008

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC

Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
ANY VIII n. 4, Abril - 2008


EL DIA 27 D'ABRIL A LES 6DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L'ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA VERGE DE SANT DOMENEC

Germanes i germans: PAU i BÉ

CRIST HA RESSUSCITAT! AL·LELUIA!

El proppassat 23 de Març, celebràvem la resurrecció de Jesús després del patiment de la seva crucifixió i mort. És una celebració que ens ha d’omplir de joia, ja que després d’una mort temporal Déu ressuscità el seu Fill per la nostra salvació.
Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill, l’únic, perquè no es perdi ningú que cregui en Ell, sinó que tingui vida eterna» (cf. Jn 3,16).
En aquest temps Pasqual, voldria fer-vos arribar uns petits fragments que he entrellucat de l’encíclica que ens lliurà el dia de Nadal de l’any 2005 el Summe Pontífex Benet XVI , sobre l’amor cristià, anomenada: “ Deus Caritas Est “:
«El qui cerqui de conservar la seva vida, la perdrà. En canvi, el qui la perdi, la conservarà» (Lc 17,33).
Amb aquestes paraules, Jesús descriu el seu propi itinerari, que a través de la creu el porta a la resurrecció: el camí del gra de blat que cau a terra i mor, i així dóna fruit abundant.
Descriu també, partint del seu sacrifici personal i de l’amor que en això assoleix la seva plenitud, l’essència de l’amor i de l’existència humana en general.
L’amor apassionat de Déu pel seu poble, per l’home, és alhora un amor que perdona. Un amor tan gran que posa Déu contra si mateix, el seu amor contra la seva justícia.
El cristià veu perfilar-se ja en això, veladament, el misteri de la Creu: Déu estima tant l’home que, fent-se home Ell mateix, l’acompanya fins a la mort i, d’aquesta manera, reconcilia la justícia i l’amor.
«Estima els altres com a tu mateix» (Lv 19,18; cf. Mc 12,29-31). Déu no ens imposa un sentiment que no puguem suscitar en nosaltres mateixos. Ell ens estima i ens fa veure i experimentar el seu amor, i d’aquest «abans» de Déu, pot néixer també en nosaltres l’amor com a resposta.
I, ja que és Déu qui ens ha estimat primer, ara l’amor ja no és només un «manament», sinó la resposta al do de l’amor, amb el qual ve a trobar-nos.
D’aquesta manera, es veu que és possible l’amor al proïsme, en el sentit enunciat a la Bíblia per Jesús.
Consisteix justament que, en Déu i amb Déu, estimo també la persona que no m’agrada o que ni tan sols conec.
Això només es pot dur a terme a partir del trobament íntim amb Déu, un trobament que s’ha convertit en comunió de voluntat, arribant a implicar el sentiment. Llavors aprenc a mirar aquesta altra persona no ja només amb els meus ulls i sentiments, sinó des de la perspectiva de Jesucrist. El seu amic és el meu amic.
Més enllà de l’aparença exterior de l’altre, hi descobreixo l’anhel interior d’un gest d’amor, d’atenció, que no li faig arribar solament a través de les organitzacions encarregades de fer-ho, acceptant-lo potser per exigències polítiques.
En veure’l amb els ulls de Crist, puc donar a l’altre molt més que coses externes necessàries: puc oferir-li la mirada d’amor que ell necessita.
En això es manifesta la interacció imprescindible entre amor a Déu i amor al proïsme, de la qual parla amb tanta insistència la Primera carta de Joan.
Si en la meva vida manca completament el contacte amb Déu, podré veure en el proïsme només l’altre, sense aconseguir reconèixer-hi la imatge divina.
Al contrari, si en la meva vida ometo del tot l’atenció a l’altre, volent ser només «piadós» i complir amb els meus «deures religiosos», també es marceix la relació amb Déu. Serà únicament una relació «correcta», però sense amor.
Només la meva disponibilitat per ajudar el proïsme, per manifestar-li amor, em fa sensible també davant Déu.
Crec que l’encíclica és molt rica i que si la meditem només una mica ens pot ajudar a ser més franciscans i per tant més cristians.

El Ministre de la Fraternitat


Avui recordarem el punt 8 del segon capítol de la Regla

8
Talment com Jesús fou l’adorador veritable del Pare,
així també han de fer de la pregària i de la contemplació
l’ànima del propi ser i del propi obrar.

Participin en la vida sacramental de l’Església,
sobretot en l’Eucaristia,
i associïn-se a la pregària litúrgica
en alguna de les formes proposades per la mateixa Església,
per a reviure d’aquesta manera els misteris de la vida de Crist.

——————————————————————————————————————————

COL·LABORACIONS FRATERNES
——————————————————————————————————————

¿VOLEU SABER COM ÉS LA FRATERNITAT DE LLEIDA?

La nostra és una Fraternitat petita. Ens reunim un dissabte de cada més encara que participem ordinàriament en les activitats pastorals del convent i recolzem la comunitat dels frares. Hi ha molts germans ja molt grans que, sigui pel motiu que sigui, ja no poden venir a les trobades, aleshores els visitem i procurem restar en contacte amb ells. Voldríem fer-ho més sovint. Els fem arribar tot el que rebem i procurem que se sentin vinculats i presents en les nostres reunions.

També tenim cura de l’obra social del Pa dels Pobres. Per Nadal fem loteria i tot el que es recapta va destinat a les Missions franciscanes perquè estan molt necessitades de col·laboració.

El fet de que la Fraternitat sigui petita ens permet poder estar molt en contacte els uns amb els altres i compartir una mica més la nostra vida ordinària.

Germanes: Maria i Pilar


-----------------------------------------------
NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT
-----------------------------------------------

El diumenge, 30 de març,octava de Pasqua, al Santuari del Sant Crist se celebrà una Eucaristia presidida pel nostre bisbe Mons. Joan –Enric Vives, en acció de gràcies per l’aprovació canònica de la nova comunitat de Germanes Clarisses; i dins l’eucaristia, la germana Aura, va professar amb vots solemnes en l’orde de Santa Clara.
L’església era plena de gom a gom i la cerimònia va ser molt bonica i emotiva; amb un evangeli cantat molt originalment i amb una homilia molt ben estructurada i entenedora.
Les germanes clarisses van dansar a l’entorn del ciri Pasqual, amb una cara de satisfacció que donava bo de veure-les.
A l’església s’escapà més d’una llàgrima ja que la gent va fer la cerimònia molt seva.
En acabar, les germanes obriren el convent a tothom per oferir-los un «pica- pica»molt bo que havien preparat ajudades per nombroses voluntàries.
En definitiva, una festa entranyable de la que els terciaris ens podem sentir contens ja que és una gran festa d'unes germanes nostres.

Canviant de tema, i no tan alegre per a nosaltres, us hem de dir que ens hem assabentat del traspàs del pare Treserra; quan ho em sabut ja feia alguns dies que havia passat. Ja no podem fer res més que encomanar-lo a Sant Francesc, que el porti a Déu Nostre Senyor perquè l’aculli amb amor de Pare.

Ja us podeu apuntar per l'assemblea anual que celebrarem a Balaguer el proper 18 de Maig.
Participació Assemblea i dinar: 18 Euros
"Aquest preu és subvencionat ja que no cobreix totes les despeses. Si algun germà pogués aportar alguna cosa més, això seria ben rebut però si algun germà no pogués aportar els 18 €, que ho parli amb els organitzadors; aquest no ha de ser motiu per deixar d’assistir a l’assemblea".

Lleida..............fra Joaquim Recasens........... 973-235640
Balaguer.........Antonio Garcia.......................973-449213
Berga..............fra Jordi Grau.........................93-8210235