dilluns, 15 de setembre del 2014

Butlletí 05-2014

LES SANDÀLIES DE SANT FRANCESC

Butlletí de l'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR - BALAGUER
   ANY XIV n. 5, SETEMBRE-2014


EL DIA 28 DE SETEMBRE A LES 6 DE LA TARDA
TINDRÀ LLOC L’ASSEMBLEA
A LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU, A SANT DOMÈNEC


Germanes i germans : PAU i BÉ

    Tot i que no és pròpiament una notícia de la Fraternitat, volem compartir amb vosaltres una mica el viatge engrescador que vam fer a la terra de Jesús.
    El Ministre de la Fraternitat amb la seva esposa, acompanyats de fra Genís, el P. Jordi i tretze pelegrins més, ens aventuràvem a fer el viatge tot i l’estat de guerra que s’estava vivint.    
    Durant els dies en que pelegrinàvem per Terra Santa, els disset pelegrins que hi anàvem vam tenir la sort de poder celebrar l’Eucaristia en diferents esglésies nosaltres sols, amb el que això representa d’intimitat i de proximitat a l’hora de fer les pregàries, ja que vam pregar per les nostres famílies, amics i per vosaltres, germans de la Fraternitat.
    És tot un privilegi poder pregar a la basílica de l’Anunciació a Natzaret:
—Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.
    Llegir i escoltar el Sermó de la Muntanya amb les Benaurances al lloc on Jesús el va pronunciar :
—Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel!
»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
»Feliços els humils: ells posseiran la terra!
»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
»Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!
»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!

    Recordar in situ la multiplicació dels pans i dels peixos:
—Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats.
    Pregar agafats a la pedra on Jesús confirmà a Pere com a successor seu:
—I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar.
    I ja no cal dir-ho, l’Eucaristia a la Muntanya del Tabor:
—Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum.
    Visitar a Cafarnaüm la casa de Pere, creuar el llac de Galilea com en el seu temps ho feren el Mestre i els seus deixebles, reviure al riu Jordà la cerimònia del baptisme, i a Canà, els que érem casats tornar a renovar les promeses que en el seu dia vàrem fer davant l’altar.
    Després de quatre dies fantàstics, intensament viscuts, deixem la Galilea ens dirigim cap a Jerusalem i les seves rodalies.Prop de Betlem, visitem el Camp dels Pastors i la cova on es refugiaven els pastors del fred de la nit i desprès de celebrar una Eucaristia íntima i molt viscuda, ens dirigim a Betlem on visitem la Basílica de la Nativitat i la Cova del Naixement de Jesús.
    A Ein Karem visitem el lloc del naixement de Joan Baptista, després de pregar en el lloc on Maria visità a la seva cosina Isabel:
—Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?
 
   De nou més visites: Mar Mort, Qumram, Jericó i Betània, amb la casa de Marta, Maria i el seu germà Llàtzer; allí també visitem la tomba de Llàtzer:
  
  Diu Jesús a Marta: Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més.    Betfagé, lloc on visitem l’església del Pare Nostre i el lloc on es recorda a Jesús muntant en un pollí per tal de pujar a Jerusalem el Diumenge de Rams.
    Pas a pas, anem seguint els camins que portaven al Mestre cap a Jerusalem, on seria entregat per a tots nosaltres.
    Jerusalem: Aquí és on té lloc l’últim esforç i tot i que se’ns encongia el cor, no crec que fóssim capaços de copsar al màxim, tot el sofriment i tota l’angoixa que degué de passar Jesús.
    Cenacle, lloc on després de l’últim sopar Jesús instituí l’Eucaristia:
Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué:
—Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos.
Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà tot dient:
—Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’Aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats.
    Muntanya de les Oliveres, Dominus Flevit, on a la vista de Jerusalem Jesús plorà:
»Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut! Doncs bé, la vostra casa és abandonada. Us dic que no em veureu fins que arribi el temps que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!
    Hort de Getsemaní, Basílica de l’Agonia, amb la roca sobre la que Jesús pregà i suà gotes de sang:
Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
 
   Cova del Prendiment, on Judes va trair Jesús, Gallicantu, on Pere negà tres vegades a Jesús i l’església de la Dormició de Maria.
    Via Dolorosa amb el Santuari de la Flagel·lació, tot fent el Via Crucis fins al Calvari: Jesús va cridar amb tota la força:
—Pare, confio el meu alè a les teves mans.
I havent dit això, va expirar.
    El Sant Sepulcre: Va baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú.
    Les emocions viscudes durant el pelegrinatge, són quelcom impossible d’explicar amb paraules; cada persona ho viu de manera diferent segons el seu tarannà, però el que sí que us podem assegurar és que a ningú no el deixa indiferent.
    Donem gràcies a Déu per la mercè que ens ha fet de poder seguir de prop els passos de Jesús, i tot confiant en la seva ajuda, intentarem de ser cada dia una mica més bons seguidors d’Ell, com ho foren sant Francesc i santa Clara.
    Germans franciscans, preguem junts:
 Beneït sigui el Senyor, que ens ha volgut com a fills seus!


 El Ministre de la fraternitat


NOTÍCIES DE LA FRATERNITAT

    Durant aquest estiu, ens han deixat per anar a la casa del Pare, les germanes Delia Castellà Olives, Carme Plà Paul i Ana Montardit Benseny. Que al cel siguin!